Ja tinc el vot per correu… i ara no sé a qui votar

Ahir em van portar el vot per correu. El que més m’agrada de votar per correu és mirar-me amb calma totes les candidatures, que mira que n’hi han d’estranyes. I coses rares. Per exemple, a la majoria de partits, els candidats són ‘don’ o ‘doña’. Però per a Compromís i Esquerra Republicana, són ‘senyor’ i ‘senyora’. Això per a les Corts. Per a l’Ajuntament de València, són ‘senyor’ o ‘senyora’ els d’EU, ‘en’ o ‘na’ els d’Unió Valenciana, i també els d’Esquerra Republicana que tenen el nom en valencià. Si el tenen en castellà, són ‘don’ i ‘doña’. Surrealista però cert.

Les llistes també permeten saber en quina llengua tenen el seu nom oficialment els candidats (i recordeu que més enllà del que et van posar en nàixer, es pot canviar fàcilment). Per si algú tenia dubtes: de Francesc res, Paquito Camps és Francisco de tota la vida. El Pla sí que és Ignasi. I el cap de llista d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament, José María. Quines coses.

Per una volta, la papereta de les Corts la vaig triar de seguida. No sé si valdrà de res, però per mi que no siga. Ara, per a l’Ajuntament, no tinc ni idea de què fer. Òbviament, descarte els España 2000 i les diverses modalitats falangistes, però agradar-me, no me n’agrada cap. Tan de bo estiguera censada en un poble xicotet i almenys coneguera la cara de a qui estic votant.

He intentat un nou criteri: triar la llista que tinga més ‘VICENTS’ i ‘AMPAROS’, per allò de què serà més valenciana de veritat. Però m’ix un empat entre Partido Social Demócrata (?), Partido Comunista de los Pueblos de España, Units per Valéncia (aquests qui són???), Unió Valenciana (amb el fill de Lizondo al capdavant), el Partido Humanista (però no havíem quedat que eren una secta?) i uns de nous que es diuen ‘ciutadans del carrer’.

Total, que no m’ha funcionat. Alguna idea nova per mirar de no acabar votant a la Carmensita Alborch, tal i com m’intenten convèncer alguns amb allò del vot útil?

5 pensaments a “Ja tinc el vot per correu… i ara no sé a qui votar

  1. Jo estic igual des de fa temps.

    Encara que la meua tendència era votar per l’inevitable canvi a la Generalitat, però “castigant” la impresentabilitat en l’oposició del PSPV, açò es: EU-Bloc; i, per a l?ajuntament, triar a Carmen Alborch, perquè EU a l’Ajuntament està si més no desdibuixada i, a més, hi ha coses de la candidatura d’Alborch i de les seues propostes en matèria de mobilitat que trobe interessants.

    Però, cada vegada que escolte a Glòria Marcos o a algú de Compromís, cada vegada que em recorde dels rotllos i de la demagògia brutal que estan emprant i, el que és molt pitjor (perquè em passa darrerament i és certament preocupant), cada vegada que els compare amb Pla, m’entren ganes de votar PSPV.

    A la ciutat, semblant. Ahir rebí a casa la propaganda del Bloc, que va en la llista de Carmen Alborch. I va i resulta que el Mansanet s’ha ajuntat amb els verds més impresentables de tots els possibles (el cap és un italià ignorant, imbècil i insuportable). Jo no vull donar el meu vot a eixa gent! Encara que estiguen al lloc 15 i vint-i-tants de la llista!

    O siga, que ja no sé què fer.

    Per aixó he tractat de definir un “codi d’emergència” per a aquests casos: en el dubte, no votar polítics que no han fet en la vida altra cosa que dedicar-se a la política professional. En aquest cas, el criteri em serveix, com a mínim, per a tractar de reafirmar-me en la meua tria inicial: Alborch (que ha fet alguna cosa en la vida, a més de la política) en compte de l’Amadeu Sanchis; Marcos (que no ha viscut tota la vida amb cotxe oficial) en compte de Pla (que pràcticament no ha exercit de professor d’institut en la seua vida, crec).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *