Jo ja fa temps que en tinc prou
És impressionant l’estratègia del PP valencià per aconseguir que les referències a la manifestació d’ahir siguen poques, i lluny dels temes de portada del dia. Van triar el mateix dia per fer la presentació del seu programa electoral, a l’oceanogràfic, amb una pancarta portada per submarinistes dins l’aigua i tot (quants diners ens ha costat això?), i així es van assegurar ocupar bona part de la premsa de hui.
1.700 mesures noves. Es veu que en dotze anys no han fet res, perquè si no no s’entén que necessiten fer tant a partir d’ara. I les frases del dia, de l’estil "no deixarem que els valencians hagen de tornar a baixar el cap", "la ‘comunitat’ és l’enveja de tot el món" (de quin món?), tot això amb Camps imitant l’O’Hara de ‘Gone with the Wind’, amb un grapat de terra a la mà i el puny en alt.
Prou. Ja està bé. No s’aguanta més. Han aconseguit convèncer molta gent, però no pot ser que se’ls continuen creient. No hi trobe cap ni peus. Tan curts són els que viuen al meu país? O ho tenen clar però els hi va bé mentre es puguen anar omplint la butxaca?
És una llàstima que l’esclafit de la bombolla immobiliària comence ara i no fa un any, perquè l’aparent bonança econòmica basada en les rajoles sobre l’horta es mostre tal i com és, i els que ara estan contents se n’adonen de en què s’ha basat l’alegria. Això arribarà, i si s’ha pogut canviar el govern, encara diran que és tot culpa dels nous. Ja ho veureu, ja.
Clar que per a això, per al canvi, cal que la gent vaja a votar el proper dia 27. Dia de comunions, probablement de temps agradable per anar a la platja i fer una paella… Cap excusa val. De vegades pense que hauríem de fer com els països on votar no és un dret, és una obligació: si votàrem tots, estic segura de què les coses anirien per un altre camí.
Certament ahir va ser una passada i per moltes campanyes de Camps fent el botifler no poden -ni van poder ahir- amagar la quantitat de gent que no està d’acord amb ells. La gent del carrer ahir es quedava bocabadada amb la quantitat de gent que érem i la festa que es va muntar. Des de la Plaça de Sant Agustí fins la Plaça de Bous, dues hores i mitja de gent cantant, fent castellets… va ser una passada. I la gent d’allà ho va vore: els que eren al Corte Inglés, a l’FNAC i a la resta de tendes on va la gent dissabte.
Crec que ahir es va aconseguir fer bon acte de presència i va quedar clar que som molts més dels que volen i que diuen.
Espere que estigues empadronada a València!!!
Sobre la obligació de votar penso que estaria bé per dues raons: la primera és que estem molt mal educats per la participació i la democràcia. La segona és que aleshores pot ser seria delicte penal que -descaradament o d’altres maneres que ho fan- polítics en el poder i representació es dediquin sistemàticament a potenciar, propiciar, recomanar, l’abstenció. (Ho acostumen a fer amb expressions com: "tant se val, tots són igual!"; "no hi ha res a fer"; "el poder corromp"; etc. Jo acostumo a respondre: No són ni som tots igual, hi ha diversos projectes polítics, el que passa és que ara tenen el poder unes institucions i persones ben corruptes i igualades. I, a fer, el què hi ha, és treure’ls-hi aquests poders i fomentar la participació i responsabilitat ciutadana, entre moltes altres feines. A banda que no accepto que el poder i la corrupció vagin plegats; la corrupció és un plus. Sobre aquest darrer punt també es pot contestar que, qui així ho sosté, està força confós amb velles idees i imatges sobre política, i justificacions còsmic-biològiques sobre la podridura.)
També em sembla urgent que ens mirem en tota la seva potència, abast, formes; els nous armaments i violències que usen alguns polítics i informadors. Ells com a informadors, i els mitjans en tant que creadors de continguts, notícies, i transmissors de declaracions polítiques i institucionals. Aquí crec que és feina dels professionals responsables, i dels qui saben com funciona aquest tema. I també dels ciutadans com a consumidors d’informació. Feina de denúncia, judici, i presentació pública de la capacitat d’influència, honestedats i deshonestedats, clars atacs armamentistes (violència, sense embuts), etc. Penso que en general som massa "comprensius" i ingenus en la manera com ens mirem les violències informatives; podríem dir-les.
Per altra banda, en relació a les preocupacions que expresses, jo diria que a molts nivells, qui viu de l’engany i manipulació barroera de la opinió pública, van perdent força i ara té feina a cercar noves armes. Penso que els qui no volem una societat de venuts i comprats, hauríem d’aprofitar -i diria que deu n’hi do el que es va fent mirant una mica enrera- a ser molt exigents i acabar amb l’ús violent dels medis a què ens havíem acostumat.
Espero que el PP deixi de governar a molts llocs. I que, a més, els hi exigim -també als seus adherits i còmplices- un canvi de debò, o la seva sortida directa d’institucions democràtiques i de representació ciutadana. Que varen costar molt a altres persones que abans que nosaltres varen haver d’enfrontar-se a altres bèsties com ells.