Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Catàleg de bons propòsits (1)

He decidit que ja és hora de fer alguna coseta bona en el dia a dia.

Primer propòsit de bona nena: donaré alguna moneda als músics del metro, sempre i quan canten en català.

(En vora quatre anys que porte a Barcelona, això encara no ha passat mai).



  1. Sistemàticament tots els anys hi ha diferents grups que canten nadales.
    A l’època de recollir diners per als viatges d’estiu, alguns grups de joves també canten en català al carrer.
    Al carrer, he escoltat algun gitano cantar en català un 15% del repertori.
    Per fer música al Metro hi ha massa limitacions, i com que cantar cansa més, són pocs els que canten (certament no n’hi ha que cantin en català)
    Et desitjo sort.

  2. Doncs jo fa 25 anys en vaig sentir un, al metro, que cantava allò del bandoler… es clar, era abans que patissim la famosa normalització lingüística, que ha elevat la nostra llengua als altars de la filologia, i la treta del carrer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent