Apòstata desficiosa

Mai he sigut una gran entusiasta de les falles. Dels huit anys que he viscut a València ciutat, només m’he quedat allà per Sant Josep dues o tres vegades. I vaig tardar molt en anar a una mascletà perquè em fan por els trons.

Però he de reconèixer que és una experiència única. Hui he buscat algun vídeo a la xarxa per ‘veure’ la primera del mes de març. I l’he trobat, ací. Però no és el mateix, ni de bon tros. El que impressiona de les mascletaes, per als que no n’heu viscut mai cap, és com tremola el terra, com sembla que els vidres de tots els edificis de la plaça vagen a esmiscolar-se en qualsevol moment, i com ressonen i vibren tots i cadascun dels òrgans del teu cos, inclós el paladar (és recomanable obrir la boca mentre dura la mascletà).

A veure si puc escapar-me abans del dia de Sant Josep i viure’n alguna enguany. Als que no ho heu fet mai, sincerament, ho recomane. (Es fan cada dia, fins al 19 de març, a les dues del migdia).