Això del dia dels enamorats

Als Estats Units, hui és un dels dies més lucratius. Amb l’excusa d’això dels enamorats, les botigues s’afanyen a fer caixa. A mitjans de febrer, el consumisme de nadal ja quasi s’ha oblidat i, a més, aquest dia és vàlid per totes les religions, el que augmenta la quantitat de clients potencials.

Apple ha estat fent una campanya les dues darreres setmanes per vendre encara més iPods, i hi ha productes fins i tot per a infants, com el llibre de la imatge. Els i les adolescents no hauran dormit en tota la nit, nerviosos no tant per veure què diuen les targetes que reben sinó, sobretot, per si fan el ridícul de la seua vida i no en reben cap.

Tot això estaria molt bé com a anècdota antropològica si no fora perquè l’expansió del fenomen a escala mundial ens afecta de mala manera. Jo entenc que allà on no tinguen la tradició de dedicar un dia a l’any a expressar (mitjançant el consumisme, això sempre) ‘l’enamorament’, siga fàcil apuntar-se al carro del 14 de febrer. És el cas, per exemple, d’Alacant, on, que jo sàpiga, no hi havia cap data assenyalada, i sembla que els hi és més fàcil mirar cap a qualsevol altre indret que cap al nord.

Però a València, amb Sant Dionís, i a bona part del país amb Sant Jordi, no entenc aquesta dèria per apuntar-se a les proclames publicitàries de El Corte Inglés i companyia. Ahir als forns t’advertien que hui no pots deixar de comprar el ‘pastís de Sant Valentí’ (què deu ser? quan el van inventar?).

Jo, hui, no celebre res. M’estime més esperar un parell de mesos, fins al 23 d’abril, per poder rebre i regalar el lot complet de llibre i rosa. I això, si s’escau. Encara que siga un tòpic i sone cursi, malament anem si només diem ‘t’estime’ quan ho marca el calendari.

2 pensaments a “Això del dia dels enamorats

  1. Estic amb tu, i supose que la gran majoria de que llija el blog, jeje.

    Tens molta raó en que aquesta globalització de costums d’un únic puesto (EEUU) ens afecta de mala manera. I és que si ens obrim, perdem les nostres costums. I si ens tanquem, resulta que som un integristes.
    Jo l’any passat, com tots els altres, passava del 14 de febrer i també de Sant Jordi. La primera cosa no em va suposar cap problema, però la segona me va suposar tindre una petita baralla amb la meua xicota… va ser l’any que vaig estar a BCN, i ella és allà per sis anys i ja tenia ganes de que en eixe dia algú li regalara un llibre.

    Així que, per una cosa o per una altra, sembla que hem d’empassar-nos moltes coses. Això sí, a Sant Jordi m’és igual celebrar-ho o no. Ho veig bé, és part de la nostra cultura. Però això del dia dels enamorats… Mare de Deu del peu de la creu!!

  2. es necessita més talent per fer-se estimar que per a dirigir un exercit.
    ‘Ninon de Lenclos’ (dona amagada sota uns pseudònim)

    et canvio el " t’estime" pel " t’estim"… 

    salut i amor cada dia que prou falta en fà!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *