No m’agraden els gossos

Ni els animals en general. Amb el temps he aprés a soportar-los una miqueta millor, però agradar-me, no m’agraden. I si són gossos normals, encara puc entendre que a la gent li facen gràcia i companyia. El que ja no entenc és la gent que es gasta milionades per tindre un gos de pedigrí (he estat a punt de dir ‘de marca’). I els extrems als que arriben a Nova York ja són directament de psiquiàtric de guàrdia.

Per cert, que a NYC hi ha psiquiatres/psicòlegs per a gossos. I gimnàs. Venen amb un minibus al matí, els recullen al mateix temps que als xiquets que van a escola, i els tornen havent dinat. Costa de creure, però jo ho he vist. Això, i els passeja-gossos a Central Park, que es guanyen molt bé la vida. Al carrer on vaig viure hi vivia un senyor mexicà que treballava, únicament i en exclusiva, com a cuidador durant 16 hores al dia dels gossos del propietari de les cadenes de toba Gap, Banana Republic i Old Navy (un mega-multimilionari, vaja).

De tota manera, el ridícul màxim arriba aquesta setmana en la competició de gossos més famosa. Això de la foto són dos dels participants. Al post de baix en podeu veure un altre.

Tot i que, òbviament, aquests bitxos estan ben cuidats, els defensors dels animals no haurien de protestar per la tortura i posterior ridícul que els fan passar?

6 pensaments a “No m’agraden els gossos

  1. Jo també penso que els extrems són dolents. Aquesta gent que va a concursos i es gasta aquestes fortunes en els gossos tenen ben poca feina i segurament no saben gaire què fer amb les seves vides. Jo tinc gos, i, pobre, no me l’imagino fent espectacles com els de les fotos. Pobre Puck. A Barcelona mateix hi ha gent que es guanya la vida passejant gossos (aquí, de moment, no hem arribat als extrems de Nova York). La broma et pot sortir, més o menys, per cinc o sis euros l’hora i gos. 

  2. a mi tampoc m´agraden i a més em fan por. sovint, però, encara m´agraden menys els seus amos. n´estic farta de sentir allò de: " si no fa res….és millor que moltes persones". au, va…reivindico el dret que no m´agradin els gossos.

    • A mi em passa igual ,no m’agrden els animals ,i els típic comentaris que duis ,i em considero una bona persona.També reivindico el dret a que no m’agraden i una cosa jo sempre dic que no els hi faré cap mal però tampoc cap bé.apa ja ho he dit

  3. el món està molt mal repartit, uns tants i d’altres tan poc,,,persones moren per injusticies i d’altres mimen el gossos de marca (ja se que això és massa simple, però es que falta molta ràbia!!) gràcies desficiosa

  4. Tots els que diuen que no els agraden els gossos és perquè no els han tastat. Ben guisadets amb salseta, rostidets, o esferificats (que és com es cuina actualment) diuen que són deliciosos. Diuen.

  5. No m’agraden els humans (que també són animals; aquests tampoc no t’agraden?) que tracten els gossos (digueu-li, gats, etc.) com el que no són. A un gos li agrada jugar, menjar, dormir, fer llargues passejades, que li facen carícies…, però no li agrada que el facen anar a la perruqueria canina perquè li facen un pentinat estrafolari, ni que l’apunten a un ridícul concurs de bellesa, ni que li facen fer favades. En fi, que els que són normals són els gossos i els "anormals", els humans. I els defensors dels animals ens preocupem de tortures més seriores que no la favada que tu dius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *