Fa uns dies explicava que el ministeri de defensa vol vendre una torre vigia del segle XVIII a l’illa de Tabarca. Hui hem sabut que el projecte per convertir l’hotel de la Casa del Governador, xicotet i acollidor, en un complex turístic de 50 habitacions no ha interessat a cap empresa. A l’Ajuntament d’Alacant (dels qui depén l’illa) no s’ho expliquen. Jo, la veritat, tampoc.
A no ser que els mateixos empresaris turístics se n’hagen adonat que el model està acabat i no té futur. I ja no són reflexions filosòfiques. El periòdic Información (el de referència a Alacant) obri la portada de hui reconeixent que s’ha trencat l’equilibri entre l’oferta i la demanda turística: "La falta de turistas recrudece la guerra de precios en los hoteles de la Costa Blanca".
La patronal reconeix que sobren un 15% de les 80.000 places hoteleres, i que tot i els nous decrets, és impossible controlar les 800.000 places en apartaments (la majoria llogats en negre). Els hotels "de luxe" baixen els preus fins a la meitat per mirar de, si més no, poder omplir algunes habitacions. I tot això, mentre es multipliques les destinacions mediterrànies (Tunícia, Malta, Croàcia) no tan horrorosament explotades i amb gran oferta de vols de baix cost.
Potser les evidències són tan clares que s’opta per fi per canviar el model. I amb una mica de sort, deixen Tabarca en pau.
Massa optimista et veig avui…. on t’has deixat l’esperit crític?