El dèficit de les ‘nostres’ televisions, en xifres
Hui és un dia ple de notícies sobre Radiotelevisió Valenciana, i algunes sobre TV3. Cap d’agradable, ja ho avise. (Les xifres econòmiques són totes del 2005, que es veu que necessiten un any sencer per fer els números i fer-los públics).
Hem sabut que Canal 9 va tenir uns resultats negatius de 129 milions d’euros l’any 2005 (el rècord se l’emporta TV3, que ha gastat 163 milions més dels previstos). Totes les televisions autonòmiques de l’estat tenen pèrdues. Mentrestant, Telecinco va guanyar 312 milions i Antena 3, 207 milions.
La situació s’ha agreujat els darrers anys. Fins el 1999, els resultats negatius es finançaven amb ampliació de capital mitjançant emissió de deute públic. Des del 2000, es fan any rere any nous préstecs a llarg termini per RTVV. Ahir el consell valencià en va aprovar un de nou de 188 milions. Amb això, el deute acumulat supera els 800 milions d’euros, més els que haja perdut al llarg del 2006.
Pel que fa a la xifra de negoci, TV3 va facturar 147 milions, i RTVV, 67 milions. Per primera vegada, els ingressos de la corporació valenciana no van arribar ni per cobrir les nòmines del personal contractat.
Segons dades de 2006, Canal 9 és la segona cadena més vista al País Valencià (24,6 punts), només per darrere de Telecinco (26,3 punts), i seguida d’Antena 3 (22,7 punts). A Catalunya, la més vista és TV3, seguida de Telecinco, Antena 3 i TVE-1.
Catalunya Ràdio és líder d’audiència, amb més de 550.000 oients. Ràdio 9, amb només 62.000, està per darrere de totes les emissores nacionals i
autonòmiques de l’estat.
(Ho sé, són molts números per un sol post. De conclusions, que cadascú en faça la seua. La meua: sense perdre de vista que totes les televisions i ràdios públiques semblen no tenir límit en l’augment del dèficit, el cas valencià és, en aquest sentit, el més escandalós. I això sense parlar dels continguts, que hui no toca).