Què tindran que veure els collons per córrer?
Això ja no té nom. Entre tots els càrrecs de segona fila del govern (secretaries generals dels departaments), han inclòs UNA dona. I a sobre tenen la barra de dir que el fet que siga al departament d’esports "serà un referent". I que si no hi ha més dones és "perquè es tracta d’un govern de coalició" (què tindran que veure els collons per córrer?, i mai millor dit). Carod: en l’estrena com a portaveu, t’has lluït.
Fa uns dies un comentari a aquest mateix bloc em suggeria, jo creia que de manera irònica, que potser caldrà fer un partit de dones si volem que la cosa canvie. Ara comence a pensar que potser té raó.
En teoria hem avançat molt des de l’època de la imatge d’ací al costat fins ara. Però en la pràctica… de què serveixen els nostres vots? Si, a més, els vots han decidit un 35% de dones al parlament, perquè al govern no hi ha com a mínim aquest percentatge?
Farta, farta dels progres masclistes.
Hi ha una cosa que no podem ignorar i és que les dones sembla que participen menys a nivell polític.
A Mutxamel s’està intentant muntar una candidatura per Esquerra Republicana i precisament s’estan buscant dones per afegir-les a les llistes. Però no hi ha, trist però cert.
Solució? deixar de lluitar contra els homes i fixar-se també una mica en per què les dones tenen menys tendència a pràctiques que fins ara "ocupàvem" (a la força si més no) els homes. Tot i així, la cosa anirà canviant, jo estic a favor de la paritat per llei per tal d’aconseguir una normalització total.
Tot això no vol dir que no em semble malament el que han fet aquests "tius" dient la gilipollà de que el fet que una dona estiga en el departament d’esports és un referent.
Mare de Déu del Peu de la Creu.
És una llàstima que encara, en aquest país, no s’hagi evol.lucionat gens, en la igualtat entre home i dona.
Jo m’estimo molt les pel.lícules amb personatges femenins forts, intel.ligents, que no les calen cap Rambo al seu costat i que no calen de força bruta per guanyar. I al cinema europeu n’hi ha de moltes: "Per a tots els gustos" i "Com una imatge" d’Agnès Jaoui; "La bûche, sopar de Nadal" de Danièle Thompson, etcètera.
Tinc un còmic escrit i també uns quants dibuixats amb personatges femenins d’aquesta mena, que els he emmagatzemat en aquest blog:
http://julian-juan-lacasa.blog.lemonde.fr/category/bd/
Un exemple:
MAGDALENA: Le journal de Christine
Magdalena lisait le journal intime de Christine au boulot. Il parle sur la rélation amoureuse d’elle avec Jojo. Magdalena s’obsessionne avec ce affaire amoureux…
I com deia al meu comentari al meu blog, el qual m’has contestat amablement, diré que l’odiòs masclisme ha fet molt mal al gènere masculí. Jo, m’estimo més els homes sensibles, allò que en Woody Allen va posar de moda, però que avui en dia se’n qualifica de pedant i avorrit, una cosa ben falsa.
Ànim a totes les dones amb iniciativa i sobretot amb intel.ligència, una mica com la Magdalena.
Un salut,
JULIÁN.
Molt d’acort amb tu, desfiosa.
Les dones sabrien ocupar igual o millor qu els homes els carrecs que menciones, però no es així, tenen molta barra…
ENHORABONA.