Açò no és França (les dones no manem gens)

Els socialistes francesos acaben de triar Ségolène Royal com a candidata a la presidència de la república. Ací, les dones continuen(m) en un segon pla. No només cap partit ha presentat una dona com a candidata a la presidència de res, sinó que, tret d’alguna xicoteta excepció, segueixen ocupant la segona fila.

El parlament que s’ha constituït hui a Catalunya té un 35,5% de dones. Diuen alguns diaris que és més del que ha tingut mai.

Encara no s’han donat a conéixer els titulars de totes les conselleries, però ja sembla clar que la paritat que Montilla prometia en campanya quedarà com una més de les moltes promeses que no es compliran. I, a més, aquesta vegada -de nou- no hi haurà cap dona a les carteres realment importants.

Segons els rumors, economia, infrastructures, treball i indústria, comerç i consum, política territorial, governació, interior, medi ambient i habitatge, i encara alguna més, estaran en mans d’honorables senyors. Amb una mica de sort, pot haver-hi dones a benestar i família, salut o educació. També, potser, a justícia o cultura.

És a dir, en general, es perpetuen els estereotips. Les xiquetes que facen d’infermeres, mestres o assistents socials, que per a tallar el bacallà ja posarem als homes.

He buscat i rebuscat, sense trobar-les, dades detallades de l’abstenció electoral. No he trobat si va haver més dones que homes que no van votar, però vist el panorama, no m’estranyaria gens. Si total han de continuar manant ells, com pretenen que estiguem mínimament motivades?

10 pensaments a “Açò no és França (les dones no manem gens)

  1. El parlament tot de dones, el govern tot de dones, els equips de futbol tot de dones, pot ser aniriem més bé.

    O algún s’encarregaria de posar Margaret’s Tatcher’s a tot arreu?

  2. El fet que sigui un home o una dona qui ocupa un càrrec polític, em sembla irrellevant. En el cas de la Segolène, em sembla un personatge poc adient, per demagoga, populista, i perquè pràcticament acabarà calcant les polítiques de Blair o Zapatero, és a dir, de Tatcher sense bossa o Aznar sense bigoti.
    Posats a triar una dona, per què no van pensar en Martine Aubry, l’autora intel·lectual de la Llei de les 35 hores? Aquesta sens dubte hauria estat un model a seguir.
    Encara que aquest comentari sembli políticament incorrecte, en política el que importa són les idees, i no pas el sexe.

  3. Reconec que no tinc suficient informació per saber si és una bona candidata o no. Però us recomane un article del dia 16 a El País’:  Quien cuidarà de los hijos de Ségolène Royal? de Isabel Burdiel ( de la Universitat de València) … Un títol provocador, per un modest però clar anàlisi sobre les claus masclistes de l’oposició a Ségolène dins el seu partit…..impressionant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *