Parlem de tu, i fa nou anys

I per primera vegada he hagut de comprovar la data al calendari, perquè en el fons tant és que fóra hui o despús-ahir, perquè els aniversaris no són més que un numeret de l’almanac, perquè el buit, de fet, no va començar en un dia i hora concrets.

I cada any em costa més trobar les paraules adequades per a aquest homentge particular, potser perquè no cal. El record se’m difumina, a diari, amb quatre traços ferms, els que puc compartir amb l’exterior. La resta, els detalls del tot el que vam compartir, els tinc tan a dins que no es podran esborrar mai.

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar malfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol

Si voleu mirar els petits homenatges que he anat fent, tal dia com hui, els anys passats, els trobareu, en aquest ordre: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set i huit.

Un pensament a “Parlem de tu, i fa nou anys

  1. Retroenllaç: Parlem de tu, i fa deu anys | Apòstata desficiosa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *