El desficaci de la resurecció de Canal 9 (segona part)

rtvv tornara(Ve de la primera part).

Jo no sé què van prometre Puig, Oltra i Montiel en campanya als ex-treballadors de RTVV, però vull creure que no sóc l’única que té 100% clar que és impossible reincorporar els 1.608 professionals que hi havia en plantilla el dia que es va tancar Canal 9. Sobre això, a més, tinc un altre dubte que ningú no m’ha sabut resoldre encara: per què se centra la reivindicació en aquests últims i no s’inclou a tots els qui hi van treballar abans, i que se’n van anar al llarg dels anys, per voluntat pròpia o perquè els van fer fora en no acotar el cap a cada barbartiat que se’ls demanava com a professionals?

Iep, que quede clar que no ho dic per mi, perquè, repetisc: no seguir a RTVV és el millor que m’ha passat en la meua vida professional. Però sé de molta gent, grans periodistes, que se’n van anar al carrer per voler ser precisament això: periodistes.

En altres articles ja s’ha fet la comparança entre els periodistes i els metges. I la trobe molt encertada. Si un metge actua de mala fe, pot i ha de ser apartat de la seua pràctica professional. En aquell moment  i també si pretén canviar d’hospital o si aquell en el que hi treballava canvia de mans o de nom. Ja no es mereix dir-se metge.

De la mateixa manera, pense, els periodistes, que venen a ser els qui observen i expliquen els símptomes d’una societat, els qui ajuden a fer el diagnòstic d’un sistema polític i els qui tenen una influència brutal a l’hora de receptar-li al personal quines decisions prendre i com actuar, haurien de tindre una responsabilitat semblant.

Com a pacient, jo no em fiaria d’un metge que em recepta per indicació de la companyia farmacèutica de torn i no pel meu estat de salut. Com a ciutadana, tampoc no puc fiar-me del periodista que no m’ofereix informació veraç, fiable i contrastada en lloc del que el partit polític de torn li diu que m’ha de dir.

I he dit ‘partit polític de torn’ amb tota la intenció. Perquè són molts els que ja es temen que a la nova RTVV, perquè hi haurà una nova RTVV, col·locaran els elegits per PSOE (he estat a punt d’escriure PSPV, però me n’he adonat a temps de l’anacronisme) i Compromís. De fet, als periodistes que aquests dies s’han posicionat en contra de la readmisió en bloc dels ex-treballadors se’ls contesta amb un ‘a tu quin càrrec t’han promés?’ que a mi, personalment, m’eriça el bescoll més que una pel·li de por.

Si el canvi que els valencians hem hagut d’esperar quasi un quart de segle es resumeix, per part de suposats professionals de la informació, en un simple intercanvi de cromos, no anem bé. Gens bé. Si els partits que ara ens governen pretenen fer una estructura al nou ens on la Generalitat tinga el poder sobre els continguts i, sobretot, els informatius, no anem bé, tampoc.

Crear uns mitjans de comunicació amb un grau d’independència que els faça creïbles no serà fàcil. Però si no aspirem a això potser no val la pena ni que ens ho plantegem. Diuen els rumors que en una hipòtetica i futurible selecció de personal donarà molts punts haver treballat a la vella Canal 9. Jo demanaria als qui hagen de fer les baremacions que això no incloguera només els anys de contractació, sinó el nivell de sotmetiment. Però no per partidisme, sinó per dignitat professional. Repetisc: no em referisc a la totalitat dels ex-treballador(e)s de RTVV sense matisos. Però aquells que durant anys no han fet més que d’escrives al dictat saben que no es mereixen dir-se periodistes.

(Continuarà, potser…)

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *