Renaixement

fenix

La pluja grisa amb què va acabar aquest agost ahir a València ha estat el marc perfecte per agafar amb més ganes que mai el solet de principi de setembre. Nous projectes, intencions renovades, ganes acumulades.

Entre altres coses, hora idònia per fer renàixer l’Apòstata desficiosa, que mai no va morir del tot però que s’havia pres unes bones vacances.

Ací estem de nou, per al que faça falta. Amb la perspectiva nova que dóna el canvi d’ubicació  -any i mig des del retorn a València, ja-, l’aire més clar que es respira ara per aquestes contrades, la impaciència per veure els canvis de manera tangible i el procés del nord vist només de refiló i des de l’horitzó.

Quedeu avisats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *