Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Adéu a la lletra ‘o’

Ho he decidit, des d’ara deixe de gastar les formes verbals del nord i recupere les meues. Encara no sé ben bé com vaig passar d’unes a les altres, com un dia jo deia ‘parle’ i al següent ‘parlo’. Conseqüències de l’emmigració cap a Barcelona, de cert desig de camuflatge o fins i tot del temor absurd a què no m’entengueren, supose.
Però em sembla que no cal, oi? Torne a la terminació -e, i a dir siga, i puga, espill, granera i els possessius ‘ma’ i ‘mon’ (tret de si he d’exclamar ‘mare meua!’).
A veure què passa.



  1. Câ vegâ que vaig a Alcoi me s‘apega la vostra manera de parlar i acabe gastant la forma reforçâ dês pronoms febles, i diguent «xei!» en cónter de «ie!», «mol’?» per «quant?», «còm» per «com», «matxâ» per «passâ», «plis-plai» per «burret» i «munta’» per «pujar» (pronunciat putxar): hasta dîxe d’apitxar i tot («dâ xavo»)!
    A voltes pense si això no voldrà dir qu’el valencià i l’alcoià són dos llengües diferents…

  2. Aplaudeixo la decisió. Per a un català del Principat com jo, té quelcom de comfortant llegir aquestes terminacions i sentir, automàticament, el perfum del sud en tota la frase… No te’n privis mai més, per més desficiosa que et sentis! Un petó.

  3. Benvinguda! Crec que és el procés natural que fem més o menys tots els valencians emigrats al nord. Primer el camuflatge, jo continue pensant que per complex d’inferioritat – ho confirma una de les respostes que se’t donen dient que primer hom s’ha d’ensenyar a parlar i després ja que cadascú parlem com li done la gana :- .- I després la reivindicació, l’alliberament………….. Ala, xiqueta, un beset

  4. Benvinguda! Crec que és el procés natural que fem més o menys tots els valencians emigrats al nord. Primer el camuflatge, jo continue pensant que per complex d’inferioritat – ho confirma una de les respostes que se’t donen dient que primer hom s’ha d’ensenyar a parlar i després ja que cadascú parlem com li done la gana :- .- I després la reivindicació, l’alliberament………….. Ala, xiqueta, un beset

  5. Ben fet, apòstata! Sempre és un plaer sentir parlar, i llegir, valencià. Vol dir que la llengua és viva per les vostres comarques. I no cal dir que el "meua" "teua" "granera" "eixida" són molt vius encara per mi, donat pel lloc on visc, el Pla d’Urgell i el lloc on vaig nèixer, el Pallars.

  6. trobo altament suggeridor una noia parlant amb accent i formes del sud. Deu ser l’equivalent de l’"exotisme" pels principatins, en un mon que fossin nomes els PPCC.

  7. És difícil mantindre la forma de parlar pròpia quan un viu en llocs o es parla d’una altra forma i, sobretot, quan la tv, la ràdio i la música que sents tenen un dialecte diferent al propi.
    I no cal que siga el dialecte concret d’una zona, sinó també amb el dialecte de la gent amb qui parles. Jo he estat aquest any amb tarraconins al pis i se m’ha pegat moltes formes pròpies d’ells que ara, poc a poc vaig perdent mentres més parle amb valencians de nou.

    Supose que a casa mai hauràs canviat la forma de parlar, no?. Potser a Catalunya sí, però és que és normal. Al menys per allà dalt jo mai vaig sentir-me discriminat o malmirat quan parlava amb l’accent valencià -cosa que sí que em passa ara a Alacant-. Això de dir “aquesta”, o “doncs”, o “abans” (que a Gandia em sembla que sí que ho diuen) o fins i tot l’accent… és sacrilegi per a molts valencians. Jo només demane que, per favor, em parlen en valencià per poder amotllar-me a la seua forma de parlar i no haver-me de sentir “culpable” per no tindre el mateix accent.

    En fi, sort en el que t’has proposat. Serà difícil, però.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent