marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 d'octubre de 2013
3 comentaris

QUE RES NO ES TUDI I QUE LA JUSTÍCIA MAI NO FALTI

El Consell de Mallorca, a través de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials i en col·laboració amb una cadena de supermercats, llança una campanya amb el lema “Que res no es tudi” a través de la qual es repartiran aliments excedents als serveis socials municipals i entitats sense afany de lucre que treballen amb les persones necessitades.

Cap retret, és clar. Com totes les iniciatives que s’atansen a les mancances o dèficits personals, mereix la consideració més alta. Una altra cosa són els resultats, això és que, efectivament, aquests aliments arribin a qui ho necessita per la via més ràpida i directa, i menys burocràtica possible. Tots els que coneixem alguna cara de la Mallorca més necessitada sabem prou bé la quantitat de famílies que ho passen molt malament econòmicament i que aquesta estretor afecta seriosament el cistell d’anar a comprar. Per això, tots els recursos alimentaris són pocs.
     De tota manera, sí que convé postil·lar o passar el ribot (acció que tant agrada als polítics dels partits hegemònics) al que digué, en la presentació d’aquesta iniciativa, Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca. Segons la ressenya que se’n fa al web del Consell (www.conselldemallorca.net) la presidenta digué que “aquesta iniciativa acredita, una vegada més, l’aposta que el Consell de Mallorca està realitzant aquesta legislatura en favor de tots els projectes i actuacions de profund esperit social i solidari”.

     Excel·lent frase que, tanmateix, no és certa en tota la seva extensió. I ho fonament. Dimarts passat, la Xarxa per la Inclusió Social EAPN-Balears assenyalà que el 18,5% de la població de Balears està per sota del llindar de la pobresa.

     A aquesta dada se li ha d’afegir la taxa de desocupació de les Illes, que assoleix el 21,03% de la població activa. Tenint en compte, a més, que sols una de cada quatre persones aturades rep alguna prestació, la qual cosa es tradueix en unes 100.000 persones en atur que no reben cap subsidi. Es tracta, per tant, d’una sagnia social que s’apregona encara més quan el Govern de Bauzá, no destina res, absolutament res, a polítiques actives d’ocupació. Això fa que l’arxipèlag depengui del que li atorga l’Estat, que per enguany hi destina 24,7 milions d’euros quan al 2010 n’hi invertí 92 milions.

     I aquesta realitat incontestablement penosa es dóna en la comunitat més depredada de l’Estat espanyol, car un 14% del seu PIB va a la metròpoli i no retorna. Això passa a la comunitat de l’Estat on menys invertirà aquest estat, 66 euros per càpita quan la mitjana estatal supera els 207. Si això no és un robatori amb escarni, que vingui el diable a contradir-me.

     Per tant, senyora Salom, la situació social actual a Mallorca i a la resta d’illes no reclama un “profund esperit social i solidari” sinó justícia; justícia plena i estricta. Justícia en majúscula. Si des de l’ens públic que presidiu no mirau d’exercir –o imposar, verb al que està abonat el vostre partit- la justícia que reclama Mallorca, no fareu més que practicar la més abominable de les beneficències.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Segons el DIEC2, la definició de beneficiencia és: “f. [LC] Acció de fer bé, especialment als pobres.

    Segons l’Alcover-Moll (DCVB): “Acció de fer bé als altres; cast. beneficencia. Especialment: a) Aportació de socors pecuniari, alimentici, etc., a persones que en tenen necessitat. Etim.: pres del llatí bĕnĕfĭcentĭa, mat. sign.”

    On trobeu l’abominació?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.