Dans le noir, quina experiència!
A la web del restaurant llegireu en detall en què consisteix el tema (no saps què et posen de menjar, ni quin vi tens a la copa, hi ha qui s’agobia sense llum i tothom crida com si el del costat estiguera com una tàpia…), però jo vull anar un pas més enllà.
A més de posar-me en la pell de mon tio V. per una volta (omplir el got d’aigua posant el dit una miqueta dins per saber quanta n’hi ha em va eixir quasi naturalment, de les voltes que li ho he vist fer de xicoteta), la sensació en el meu cas va ser de relax absolut.
A mi que em passe el dia davant d’una pantalla, teclejant, gravant en vídeo o mirant pel·lis i sèries, l’absència d’estímuls visuals em va sentar com una visita al paradís. A casa no podré arribar a la foscor absoluta, però crec que a partir d’ara dedicaré mitja horeta al dia a apagar-ho tot i deixar descansar les pupil·les, que segur que m’ho agraïran.
I si teniu l’ocasió, no us perdeu l’experiència. Paga realment la pena. (Si us falta acompanyant, crec que jo em prestaria a repetir i tot…).