Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 21 de novembre de 2011

Sant tornem-hi

Com cada volta que hi ha eleccions, crec que ja ho vaig deixar dit fa quasi 5 anys.

Deia jo el 27 de maig de 2007: 

“Els resultats parlen per sí sols. Encara no són definitius, però no sembla que la cosa vaja a canviar massa. Vora el 52% de les persones censades al País Valencià que han votat, han votat el PP. El problema, doncs, no són Camps i Rita i els que els envolten. Segons la democràcia, ho fan molt bé. Més de la meitat dels nostres veïns i veïnes ho pensen així. El perquè se m’escapa. Però ací ho tenim. Clar com l’aigua. 

Ja podem deixar de parlar dels líders populars com si foren l’home del sac i la bruixa més bruixa. Desenganyem-nos: són el que a la gent li agrada. El que la majoria vol. Els rarets som nosaltres. O ens resignem o emigrem. Jo ja he començat a fer les dues coses”. 

M’alegra que, amb els nous resultats, al País Valencià hi haja més pluralitat que abans, sí. Però tot plegat fa molta por. Por real, de què em retallen els drets que em fan una ciutadana com als demés, i por de saber no només qui governa, sinó la quantitat de persones que m’envolten que hi estan d’acord amb el que volen fer. 

Potser la idea de migrar hauré de seguir tenint-la present, però per a anar-hi més lluny. La pregunta és a on…

(Per primera vegada des que vaig fer 18 anys no he pogut votar. Si et pilla a l’estranger temporalment, no pots ni per correu. I vist el resultat, tampoc veig que haguera servit de molt).  

  1. La por és mala companya. I contrapoduent: els gossos, quan veuen que algú té por, tenen més ganes de mossegar. La por ens fa ser persones estàtiques o porugues. Al Principat, les retallades van començar amb el tripartit, i han continuat amb CiU… I encara sort que no han fet el 20% de retallades que el govern d’en ZP exigia als catalans! I la vida continua… Tindrem d’apendre a viure “amb menys”, i de perdre l’afany de necessitats moltes vegades artificials, de voler posseïr per por a una hipotètica -i, en molts cassos, certa- buidor. De tota experiència, s’ha d’intentar treure una bona ensenyança.

    Hem de tindre esperança. Pas en els polítics, però hem de tindre esperança.

    Atentament

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Polítics, eixa espècie per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent