L’altra amenaça a la llengua a les escoles: el nivell dels profes

No m’ataqueu abans de començar a llegir: el que ara diré no és una generalització, i sóc conscient que entre els i les mestres i professors hi ha professionals excepcionals, que estimen la llengua i que sense ells estaríem perduts.

Però m’impacta que siga un tema del que no es parla, quan a mi, que gairebé no tinc contacte amb l’àmbit escolar, em té esgarrifada. Conec més d’un cas de mestres que fan faltes d’ortografia. De les grosses. En la seua vida diària, en les comunicacions amb les famílies i, supose, dins l’aula. I això per no parlar de la quantitat de castellanismes que poden incorporar en cada frase. Que allò sona a català, sí, però… En fi, ja m’enteneu.

Potser no passa amb els mestres de la pública que han passat una oposició, no ho sé, però a la concertada conec més d’un cas. I no de gent gran, sinó de persones acabades de titular, de les que ja han fet tot l’ensenyament en català, des de pàrvuls a la universitat. (Que el que no entenc jo és com es dóna un títol universitari en aquestes condicions, la veritat). 

Evidentment, millor això que el que vaig rebre jo per les comarques del sud, amb tres hores de valencià a la setmana impartides per mestres que sempre em demanaven que llegira jo en veu alta perquè ells, castellanoparlants reciclats en un curset d’estiu, eren incapaços d’obrir una vocal o fer una s sonora.

Però seria una cosa a tenir en compte, crec jo. Immersió sí, i tant.
Però amb qualitat, per favor.

2 pensaments a “L’altra amenaça a la llengua a les escoles: el nivell dels profes

  1. Però sembla que el pecat mortal només es dona en castellà, perquè en valencià-català no compten. I a més a més, molts profes es tiren les mans al cap quan les faltes les cometen els alumnes en castellà, però no veuen les seues. 
    Disculpa en tenim, mai ens han demanat ni ensenyat la nostra llengua, l’hem apresa pel nostre compte, però quan poder donar classe en valencià pot ser un avantatge caldria un poc més de compromís personal de part del professorat.
    Ah, i jo pecador, també faig faltes  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *