Això de l’economia…

… em perd, em desconcerta, m’indigna, em bloqueja i no ho acabe d’entendre.

Tampoc he fet un gran esforç, ho he de reconéixer. A la que em pose a llegir coses de la qualificació del deute, els plans de rebaixa, les modificacions fiscals i el banc central europeu comprant deute, el fil se m’escapa.

Sincerament, si algú sap on trobar una guia d’economia d’aquesta magnitud en versió ‘barrio sésamo’, estaria molt agraïda. Vaig anar a veure el documental ‘Inside Job’, però tampoc no em va quedar clar el moll de la qüestió.

Mestrestant, seguiré sense saber per què els estats han gastat per sobre del que tenien de manera continuada, perquè els meus impostos se’n van a ‘ajudar’ a caixes d’estalvis que han estat enriquint-se amb el seu negoci i han tingut part important en la bombolla immobiliària, per què hem acumulat caterva rere caterva de funcionaris públics que no necessitem (no dic que no els necessitem tots: evidentment alguns són imprescindibles, però d’altres, que he tingut ocasió de conèixer professionalment, podrien quedar-se a casa i no ho notaria ningú), per què amb l’excusa de la crisi s’aprofita per fer tots els EROs del món en empreses que no només tenen grans beneficis sinó que augmenten els bonus als directius fins a xifres insultants.

Supose que la pregunta fins i tot es pot resumir en la que ja em corcava des de ben xicoteta, quan la tele et mostrava imatges de la banya d’Àfrica que són, si fa no fa, les mateixes que ara: com podem ser tan mal parits que hem muntat tot això de manera que ací tirem menjar per fer remuntar preus i allà (i cada volta més ací també), hi ha gent que no té amb què alimentar la canalla?

Potser acabe buscant respostes simplistes, però és que amb aquelles tan complicades que porten aquests dies els diaris, jo no em sé situar.

4 pensaments a “Això de l’economia…

  1. Dona, això d’economia a l’estil ‘Barrio Sésamo’ és demanar massa. Les coses complexes es poden simplificar només fins a cert punt.

    Voldria recomanar-te un llibre, i abans que m’expulsis a les tenebres exteriors com a capitalista podrit (valga’m Déu, què més voldria jo!), et prego que llegeixis fins al final.

    El llibre es diu ‘Economia liberal per a no economistes i no liberals’ (Editorial Pòrtic, Barcelona, 2001). Si més no, queda’t amb la primera meitat: hi trobaràs tots els conceptes bàsics i la descripció dels mecanismes bàsics de l’economia. Una altra cosa són les receptes: són liberals, i l’autorn no se n’amaga pas. S’hi pot estar més o menys d’acord o en desacord, però si més no és bo de seguir el raonament, ni que sigui per contradir-lo. Però t’asseguro que el contingut es troba lluny, molt lluny, de la caricatura que habitualment es fa del liberalisme.

    L’autor, Xavier Sala i Martín, és tot un luxe. Un cop a la setmana apareix a TV3 en un programa de tarda, i t’asseguro que és una delícia. Tenir-lo de professor ha de ser ‘una passada’ per la claretat i l’elegància de la seva argumentació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *