Bon vent i barca nova

Sóc a Thessaloniki (sí, ja sé que es diu Salònica, però és que en grec sona molt més bonic encara), en el que serà l’últim festival de cinema LGTB que visite presentant els meus documentals. 

Fa dos anys i mig que es va estrenar el segon, i ja és hora d’acabar el recorregut que va començar amb bones dosis d’esperança de poder viatjar amb ell, i que s’han acomplert amb escreix.  

Homo Baby Boom m’ha portat a Torí, i a Dublín, i a Montevideo (impressionant!), i a Bilbao, a Sevilla i a Valladolid, per fer només un resum. Un no parar (hi ha hagut mesos de fer i desfer maleta més d’una i dues i tres voltes) que m’ha sentat de meravella, a mi que sembla que cada volta més em costa tindre el cul apegat a una cadira. 

Ara, però, tot això arriba al final. Això i moltes altres coses, per començar-ne d’altres, m’imagine, tot i que encara no sé quines seran ni on em portaran.

Hui m’he despertat, en aquesta ciutat tan oberta al mar, amb la sensació de què em bufen vents nous, i que cal anar desplegant les veles i deixar-se portar, trobar les forces per poder llevar les àncores encara una miqueta més, sense voler marcar un rumb concret però sense perdre de vista tampoc el nord que d’ençà que la vida me’l va marcar a foc, no pot oblidar-se mai: que, al final, les coses que valen la pena no són les que sovint ens han ensenyat, i que, quan les trobes, més et val poder-les apreciar perquè no saps quant et duraran.

(La foto és de la posta de sol d’ahir, ací a Thessaloniki) 

4 pensaments a “Bon vent i barca nova

  1. Estic contenta de tot plegat .. i felicitats !! I deixa’t portar per les veles a vent, sense rumb concret, ja el trobaràs i estima tot el que vagis descobrint i continúa recordant, que també és important.
    …. i enhorabona !! 

  2. El mar, el vent, les onades,les postes…quina meravella! I les ganes i la valentia de tenir l ancora a punt per si cal llevar-la…Bon viatge!

  3. que ens ajudem a (re)trobar-nos!!

    Quin títol més encertat pel post i quina bona manera de definir la nova etapa on sembla que et trobes.
    A vegades els viatges, siguin reals o simbòlics, ens ajuden a veure la vida en perspectiva. Aquesta perspectiva és la que ens empeny a avançar, amb la mirada sempre endavant però sense deixar de mirar enrera, veient tot allò que ja ha passat.
    Sempre endavant!! I si ens ho permets, al teu costat. Una dolça abraçada,
    M.

Respon a montserratqp Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *