Mil cretins: the movie (fugiu!)
Mira que ja em passa això de què m’agrade sempre més el llibre que la pel·lícula. I que mentre em rellegia aquest dies els contes del Monzó em preguntava com s’ho farien per passar-los a la pantalla d’una manera digna. Ahir per fi vaig a anar a veure-la i ja tinc la resposta: no ho han fet.
Ni digna ni no digna. La pel·lícula és fluixa, fluixa. L’intent de cosir unes històries amb altres fa aigües per tot arreu, i la segona part, amb escenografia de teatre amateur, fa pena de veres. Això, i veure els actors del Terrat i Ventdelplà de manera omnipresent. Que no hi ha més professionals de l’actuació a aquest país? Que no és que siguen roïns, però el pes dels personatges que han fet a la tele pesa molt i no hi ha manera de creure-se’ls. I les faltes d’ortografia -marededéusenyor!- dels rètols, que la B., que anava amb mi, en va caçar un bon grapat.
I tot plegat, fa una miqueta de ràbia. Perquè només començar la pel·lícula veus tots els ajuts que li han donat al Ventura Pons, que si del ministeri, que si de TV3, que si de la Generalitat i l’ICO, i penses en la de gent nova que volen/m fer coses i no rebem un duro, i penses: i per a aquesta pantomima li han soltat els calerons?
Que hi ha d’altres pel·lis seues que m’agraden, eh? Però aquesta, i algunes altres, doncs no. I acabes preguntant-te si les ha fetes amb ganes o és que any sí, any no, toca fer-ne una d’aquestes per complir l’expedient i seguir rebent les subvencions…