Ich bin Mediterraner

Ja em perdonareu els germanòfils per la barbaritat que acabe d’escriure, però jo crec que la resta del personal m’haurà entés perfectament.

Que sóc mediterrània, volia dir, i cada volta ho tinc més clar. L’última comprovació empírica: els quatre dies de gelor que he passat a Colònia, en molt bona companyia i amb bons aliments, però amb un fred que pelava i fent-se fosc a les 4 de la vesprada.

Aclimatats com estan allà, em van voler integrar en els seus costums, i tenia preparada una bici per gaudir del seny que es gasten allà circulant i d’una ciutat amb poques costeres. Però no vaig passar del quart d’hora: a sota zero, l’aire que t’entra pel nas quan fas exercici és com un grapat de ganivets acaronant-te els pulmons.

Això per no parlar de com es queden els dits i les cames. I la pell de la cara. I les orelles. I el nas.

Definitivament, no em busqueu on fa fred. Si de cas, en ple estiu. Jo, a l’hivern, pense limitar els meus viatges cap al sud. Els propers: nadal a Alacant i Lanzarote per cap d’any.

(La foto és el que em vaig trobar en obrir la finestra de la casa on em quedava a Colònia, el primer matí d’estar allà. Que es veu que vaig pillar la primera neu de l’any!).

Un pensament a “Ich bin Mediterraner

  1. Ufff! quin fred! jo, de visita. I pensar que la meva il·lusió és fer una visita al Kapp nord i veure les aurores boreals i el sol de mitjanit! Sí, ja sé que es produeixen en èpoques diferents…….jo tenia l’àlbum de cromos “El porqué de las cosas”! Ara que el crec crec de la neu sota els teus peus és un dels sorollets naturals que més em fascina i si afageixes els passeig quan el sol es pon……

    Viatgera!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *