Propòsit per al nou curs: veure cinema del bo de veritat

Una vegada superat això de deixar de fumar (va cap a tres anys ja!), és hora de marcar-se nous propòsits.

El d’anar al gimnàs és un clàssic, encara que pense que sí, que aquesta vegada sí que aniré, va, que no costa tant, i després senta bé, i bla, bla, bla.

I enguany n’afegiré encara un altre més: veure cinema de qualitat. De totes les èpoques, de tots els estils, però del bo.

Per començar acabe de veure Cinema Paradiso i crec que no podia haver triat millor.

En tinc unes quantes en llista d’espera, però crec que la cosa serà encara més interessant si s’obri la tria a recomanacions d’amistats i coneixences.

Així que si teniu un parell de títols dels que considereu imprescindibles, s’agrairà que em deixeu un comentari i, si no les he vistes, promet fer-ho el més aviat possible. 🙂

7 pensaments a “Propòsit per al nou curs: veure cinema del bo de veritat

  1. Jo et recomane algunes d’italianes:

    Si no l’has vista ‘Mediterraneo’ i ‘Quo vadis, Baby?’ de Salvatores 

    ‘Le fate ignoranti’ i ‘La finestra di fronte’ (El hada ignorante i La ventana de enfrente, en espanyol) de Ferzan Özpetek.

    I si vols clàssics clàssics ‘Il ladro di biciclette’ de De Sica, ‘Roma città aperta’ de Rossellini i qualsevol de Fellini.

    Paolo Virzì té un parell de pel.lis excel.lents (‘Tutta la vita davanti’ i ‘La prima cosa bella’) però no sé si es troben per allà, em passa el mateix amb ‘Lavorare con lentezza’ de Guido Chiesa i les pel.lis d’Edoardo Winspeare.

    Enjoy! 

  2. Cinema Paradiso la miro dues o tres voltes al llarg de l’any …. versió completa, sense editar.
    – Els 400 cops-  de François Truffaut ….. immensa.
    – Dos a la carretera- Stanley Donen-; Audrey Hepburn i Albert Finney; un clàssic per passar-ho molt i molt rebé.
    – About de souffle – Jean-Luc Goddard; Belmondo i Jean Seberg.
    Bon diumenge. 

  3. Ara passo dels cinquanta anys i el cinema que em va enlluernar quan era jove és el que segueix. És una tria personal. Ara em costa molt anar al cinema…crec que el cinema abans era més lliure, provocador, estimulant…

    Wim Wenders
    1974: Alice in den Städten (Alicia a les ciutats)
    1976: Im Lauf der Zeit (El curs del temps)
    1977: Der amerikanische Freund (L’amic americà)

    Bogdanovitch
    Saint Jack (1979)

    Joseph Losey
    El missatger (1970) (The go between)
    King & Country (1964)

    Antonioni
    1966: Blow Up. Per algú que fa reportatges sembla imprescindible

    Marguerite Duras
    1975 : India Song. No se si seria capaç de tronar-la a veure però el meu seu record perdura i la veu, el cant, de la captaria que ha perdut el seu fill encara ressona dintre meu.

    Liliana Cavani
    Il Portiere di notte (1974). No se ara com la veuria ara, però llavors el que és políticament correcta no existia.

    Passolini

    L’Evangeli segons Mateu (Il Vangelo secondo Matteo). Fa estimar la pintura.
    El final de la seva filmografia també és interessant com a testimoni d’una època.

    Visconti
    Confidencias (Gruppo di famiglia in un interno)
    El inocente (L’innocente)

    Houston
    A Walk with Love and Death

    Jean Vigo
    L’Atlante.

    Romher
    Ma Nuit chez Maud (1969)
    L’Amour el l’aprés-midi (1972)
    La Marquise d’O… ((1976)

    Queden coses però….

  4. jo recomano:

    Eastern promises
    boníssima peli sobre mafia de l’est a londres, amb una boníssima Naomi Watts i un molt però que molt creible Viggo Mortensen.

    Road to perdition
    suposo que l’hauràs vist, però per si de cas la poso 🙂

    Gattacca
    potser la millor peli ambientada en el futur, tb suposo que l’hauras vista 🙂

    en fin, aixi més noves ara no recordo…

    apart de totes les del hayao miyazaki és clar!!!!

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *