Els carrers on he viscut (1): Cavaller Merita

L’altre dia, mentre assistia a una conferència prou avorrida, se’m va ocórrer fer el llistat dels carrers on he viscut fins ara. Carrers i avingudes, i ara per primera vegada una plaça.

El primer, allà on vaig nàixer com qui diu, era el carrer de Cavaller Merita, a Alcoi. A prop de l’institut vell, per als qui coneixeu la zona. Un carrer que només té números imparells perquè l’altra banda aleshores eren bancals abandonats i ara és un gran parc. Era un carrer lleugerament costerut -poc si el comparem amb alguns altres del barri, com aquella costera interminable que va dels Salesians a El Camí. Per on passa(va) la línia 1 de l’autobús i on pràcticament es coneixia tothom.

Amb un forn de pa a baix de casa com a únic comerç del carrer, i com a font de ratolinets que de vegades ens visitaven a aquell cinquè sense ascensor amb unes vistes esplèndides cap a la Font Roja. Al costat de la ‘casa de les estàtues’, que feia cantonada i que, efectivament, tenia dos figures enormes que mai no vaig saber què representaven. Com tampoc vaig saber mai qui era aquell cavaller Merita que vaig memoritzar des de be xicoteta. Això, i el número de telèfon que teníem, que encara me’l sé. (De qui serà, ara?).

Coses d’internet, per fi he pogut esbrinar alguna cosa de qui era, el misteriós cavaller. Sembla que es deia Lluís i que consta com un dels signants de la declaració del prodigi de la Mare de Déu dels Lliris, de mitjans del segle XVII. M’agradaria saber-ne més, però el senyor google, per ara, sembla que no té més dades…

(Si haguera sabut que de gran faria un bloc, i que havia de canviar tant de casa, m’hauria preocupat de documentar gràficament cadascuna d’elles! Encara gràcies que el google maps em deixa veure-les per fora com som ara…).

5 pensaments a “Els carrers on he viscut (1): Cavaller Merita

  1. Jo sempre he viscut a carrers que porten noms de grans de Catalunya: Roger de flor (almogàver), Sant jordi ( cavaller que va rescatar a la princesa bleda a Montblanc) i ara a Rifanyes Que no sé què punyeta és i, malgrat investigui no ho he sabut trobar!

  2. Doncs eixe carrer no està dedicat a Lluís Merita, perquè aquest té un altre anomenat passatge Merita (per la zona de L’Uixola). El teu cavaller Merita era un Tinent de Corregidor d’Alcoi, Joan Merita i Capdevila, allà pel s. XVII i, per tant, contemporani de l’anterior.

    Les famoses estàtues del balcó són obra de José Pérez Pérez, més conegut com “Peresejo”, i sembla que van ser un encàrrec del promotor de l’obra, Isidro Miralles. La de l’esquerra representa a Sant Jordi, amb el drac-serp als peus, i la de la dreta és un autorretrat de l’autor.

    Sort que a Alcoi tenim llibres per a tot, en aquest cas, “Alcoy, sus calles y su historia”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *