Ariel vs. Bosque verde: no hi ha color!!!
Advertència: és un post marujo total de cap a peus!!!
Fa anys, molts, que gaste el detergent Bosque Verde, el de la marca blanca de Mercadona, per entendre’ns. Supose que vaig començar en el temps de pis d’estudiants i economia de supervivència, i com que el resultat no era decebedor, he seguit comprant-lo sense pensar-hi més…
Però últimament la roba no em queda igual. No sé si perquè hauran canviat el producte, perquè l’aigua de Sant Boi serà encara més dura (encara més???) o per què nassos, però no estava contenta.
Així que en l’última gran visita al supermercat -tasca mensual que cal portar ben programada- vaig decidir tirar la casa per la finestra i canviar de marca. I entre que hi havia poc per triar i que les marques conegudes t’entren abans per l’ull, vaig acabar triant l’Ariel-de-tota-la-vida.
Acabe d’estendre la roba i mare-de-déu-senyor. Quina oloreta! En un moment m’ha transportat a casa de la mama, i diria que fins i tot als llençols de casa de la uela Lola. Ja pot valdre tres o quatre voltes més que l’altre, que jo no torne a canviar!!!
(NOTA: Agències de promoció de detergents, absteniu-vos de fer servir el meu text! Si més no, sense pagar drets d’autora…).
S’ha de reconèixer que després de provar fins i tot aquella bola gegant superecològica, però que a mi no em treu les taques de la roba, la química és el millor que hi ha per netejar. Jo faig servir el detergent en gel, ja que el de pols (que sempre havia fet servir la meva mare) no em convenç. Per treure les taques la pastilla de sabó de tota la vida o bé la de sabó de coco i a fregar, que si no no marxen; tot i que aquell producte de color de rosa que porta oxígen actiu, també em va molt bé.
En fi, que rentar la roba és tot un art. Ho diu una “artista” que renta moltes taques.
Avui, just avui, després de quasi vuit anys de viure per aquestes terres he comprat l´Ariel per primer cop. Ho he fet amb la mateixa intenció que tu i ara penso “a veure si l´olor també em remet a la vida del carrer de Sant Francesc en aquell terrat que m´agradava tant!!!”
Mira, hi estalvis que foraden les estovalles…i com que els testos s’assemblen a les olles i tenim tendècia a retornar als orígens……som-hi ! Aquella oloreta a sabó, a net, amb la brisa del matí, amb aquella llum especial que recordem, amb els llençols blancs de cotó (que frescos!) voleiant i assecant-se! Ummmm! temps d’infantesa, de dolços, d’il·lusions, de petits problemes que eren grans, de genolls pelats i baralles amb l’amiga, més amiga que duraven tan poc com les llàgrimes que queien. Avui he tingut un molt mal començament!! Estic sic! Petonets