Els collons del sant pare

Diuen que el cap de la secta catòlica ha demanat perdó, d’aquella manera, pels milers (milions?) de casos de pederàstia que van eixint a la llum.

Sense massa convicció, però. I aprofitant per parlar del perdó, com si això els arreglara alguna cosa als xiquets i xiquetes a qui han destrossat la vida amb conseqüències inesborrables. I com si es poguera perdonar els milers d’homes suposadament representants dels valors cristians que se n’han
aprofitat durant dècades de la seua autoritat per abusar sexualment de criatures
indefenses.

Però, a més, en el discurset de torn, ha tingut els sants collons d’apel·lar a allò de “qui estiga lliure de pecat, que tire la primera pedra”. Que és el que tenen els textos bíblics, que segons com te’ls mires, et serveixen per justificar-t’ho tot.

Malparits.

8 pensaments a “Els collons del sant pare

  1. Es que aquests individus em posen malalt hòstia. Jo estic trànquil, bé, calmat, en pau, relaxat, amb un nafent al cos persimoniós i de sobte veig el que fan i diuen aquests energúmens i… collons! És que em poso dels nervis! Em treuen de polleguera, m’exalto, em poso nerviós i de molta, molta, mala llet (poques coses em posen de més mala llet). Si és que per a mi no són ni bons per la salut, pitjor que el tàbac són.

    Sense sectes el món seria molt millor.

    Comparteixo profundament i efusivament el que ha dit la Marta en el comentari anterior: “Ecs!”.

    Salut!

  2. La hipocresia sempre m’ha fet fàstic. Hi ha un acte d’hipocresia més evident que aquest al que tu fas referència?
    Gràcies, companya, pel text. L’has clavada! 

  3. Nulla res est, Benedictus.

    Molt dir que de sexe res de res (“De res fornicatio, de res fellatio, de res masturbatio, de res, res de res” ) i intentant no caure en la temptació fins que quan cauen ho fan de la pitjor manera posible. Negar una necessitat del cos de deu portar res de bó. Aquesta obsessió de veure el sexe com a quelcom brut i el plaer i el
    gaudi del cos (no només de forma sexual) com a quelcom de què
    avergonyir-se és un símptoma de ment malalta. Tot i que no deixa de
    tenir una certa lògica en una organització que té com a símbol un
    instrument de tortura….
  4. … no hi ha ningú que en digui res? Per què quantes nenes han anat a l’escola de monges i sempre n’hi havia una que tenia la mà massa llarga? L’Església sempre demana perdó, però amb el perdó sembla que ja en tinguin prou. I no, no en tenim prou!!

    Volem un estat laic, però de veritat. Ja n’hi ha prou de un perdó de mentida i d’una falsa hipocresia i d’uns fets (els abusos) que, malauradament, és deuen repetir i no es veuen, no surten a la llum.

    Gràcies pels teus comentaris i per la teva contudència. És la mostra del nostre pensament, des de la ràbia potser, però la ràbia que ens provoca la injustícia.

  5. Ahhhhh, les monges!! “La Hermana Teresa F.” tenia un “sa” costum de comprovar com es transformaven els pits plans de les nenes de 4rt. i 5è en torgents pits de 7è i 8è. Era una comprovació pràcticament diària i sense amagar-se de les seves companyes de congregació. La meva mare mai ho va saber.Sort que les meves torgents mamelles eren planes com una taula de surf i ràpidament en va perdre l’interès.Això, sí, em vaig venjar a 8è. Els hi posava taronges als seus sostens, encara humits, perquè es deformessin. La meva petita venjança d’una nena de 14 anys.
    O no sabíeu que les monges portaven uns sostens que els hi aplanaven els pits? Ha, ha, ha, ha.

    Desficiosa l’has clavat. Estic totalment d’acord amb tu.

  6. …execrable que aprofitar-se sexualment de la inocència des de l’autoritat…?! No és només la hipocresia el que em treu de pollaguera, ja ho veieu! No sé per què hi ha tanta gent que encara no obre els ulls i engega la secta a porgar fum!

  7. Aquesta gent són repugnants. No tinc paraules per expressar la meva indignació. Això és intolerable i no hi ha manera que socialment s’assenyalin els culpables. Cada cop que es destapa un cas d’aquesta mena m’escandalitzo.

    Gran post, Apòstata! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *