I com passa el temps.
I jo continue sense saber com celebrar els aniversaris de qui ja no hi és. Però els intente aprofitar per recordar. Vulga o no vulga, en realitat, perquè els records van a la seua i venen i van segons els sembla.
Però he aconseguit arraconar una miqueta els dolorosos i comence a poder recordar els moments més bonics, que són els que quedaran per sempre. Per molts anys.
Per molts anys!
els petits és fan grans, sembla ahir que vas néixer i avui fas 43 anys!! (per qui no la conegui, cançò d’aniversari). ´
El temps passa molt ràpid i la memòria fa que, a poc a poc, tot estigui allà on ha de ser, sense oblidar, mantenint el record, els records d’ aquella persona i el que vam viure amb ella.
Felicitats per la memòria i els bons records !!
Felicitats per la nova vida!!
per sempre. Per molts anys.