Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Las madres de la Plaza de Mayo

Ahir, com cada dijous a les 15.30h, les madres de la plaza de Mayo es van tornar a reunir, per manifestar-se en silenci davant de la Casa Rosada.

La imatge me la sabia de memòria. L’he vista mil vegades des de xicoteta als diaris, a la tele, al ‘informe semanal’ de la primera…

Però, tot i aquesta coneixença mediàtica, que fa que algunes cares semblen gairebé familiars, tindre-les allà davant em va colpir. Molt. Molt més del que m’esperava.

Veure directament aquelles dones tan fortes i valentes -fotografia dels desapareguts en mà- em va prèmer les entranyes i no vaig poder evitar un plor silenciós durant una bona estona, allà plantada al mig de la plaça…

Fa més de 24 hores, he creuat el riu de la Plata i ja sóc a Montevideo, i encara se’m remou alguna cosa per dins… I no la sé descriure amb més detall, però entre els ingredients inclou pena, ràbia, admiració i, d’alguna manera sense saber ben bé per què, vergonya.

Em té ben tocada, tot plegat. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pel món per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent