Moments de felicitat per menys d’un euro (2): enviar una postal

Ara que només ens cal un sms per dir allò de ‘ja he arribat, tot bé’, o un email amb fotos per compartir els detalls dels viatges i les vacances, jo continue enviant postals. I m’encanta.

El moment d’apropar-te al quiosc o la botiga de records turístics, fer una ullada a les que hi ha exposades, començar a triar, buscar-ne una amb bona foto (n’hi han d’horroroses!) i pensar per qui serà. He de dir que, en això, sóc ben clàssica: trie paissatges o monuments representatius del lloc on estic, res d’aquelles coses pseudo-gracioses ni brofegades sense cap gust.

I després, a alguna terrasseta, amb calma, treure el bolígraf, copiar l’adreça amb bona lletra, calcular què vols dir en aquell espai tan xicotet, per no quedar-te a meitat del missatge si t’enrotlles massa, però tampoc fer una cosa freda i sense contingut… Posar-li el segell i a la bústia, i esperar.

Perquè sé que, quan arribe, probablement via sms, o la propera vegada que parlem per telèfon, m’ho faran saber. I em diran com de contentes s’han posat les xiquetes, que han descobert que la bústia de casa no és només una caixa de ferro que acumula propaganda del carrefour i les factures de la llum, sinó que pot rebre una cosa al seu nom, només per elles, de puny i lletra, i ben especial…

Il·lusió per qui l’envia, somriure per qui ho rep. Fantàstic.

3 pensaments a “Moments de felicitat per menys d’un euro (2): enviar una postal

  1. Quina alegria …. Una altra persona que escriu postals ! Expliques exactament el què em passa a mí quan sóc de viatge. Comprar les postals, en una terrasseta d’un bar, o a l’hotel, o en un parc, escriure. Anar a correus ( m’encanten els edificis de correus) el segell i la bústia. Les paraules escrites són les adeqüades, i expliques el què vols dir en un text curtet i precís.
    Il.lusió per a mí i somriure i alegría per qui ho rep. 

  2. M’afegeixo a la colla dels anacronics, i confesso que, a més, escric cartes…
    Fins i tot m’he apuntat al Postcrosing!

    (Però hi ha una petita trampa: segons des d’on l’envies, ja et cosata més d’un euro…)

  3. a partir dels records i fotografia dels altres, ens agrada rebre postals. Pensar que hi ha algú a l’altre punta del món que s’enrecorda de tu i no només s’enrecorda, sinó que troba un moment per escriure un missatge. En el moment de rebre’l, normalment el viatger/viatgera ja ha tornat del viatge i és el motiu de trucar-la per dir-li que ja ha arribat i que ens hem de veure perquè ens expliqui, en directe, com li ha anat, què ha vist, què ha sentit… durant el viatge.

    Rebre l’estimació dels altres a partir d’un petit detall, com és una postal, és molt gratificador. Us encoratjo perquè ho continuo fent!!

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *