Moments de felicitat per menys d’un euro (2): enviar una postal

Ara que només ens cal un sms per dir allò de ‘ja he arribat, tot bé’, o un email amb fotos per compartir els detalls dels viatges i les vacances, jo continue enviant postals. I m’encanta.

El moment d’apropar-te al quiosc o la botiga de records turístics, fer una ullada a les que hi ha exposades, començar a triar, buscar-ne una amb bona foto (n’hi han d’horroroses!) i pensar per qui serà. He de dir que, en això, sóc ben clàssica: trie paissatges o monuments representatius del lloc on estic, res d’aquelles coses pseudo-gracioses ni brofegades sense cap gust.

I després, a alguna terrasseta, amb calma, treure el bolígraf, copiar l’adreça amb bona lletra, calcular què vols dir en aquell espai tan xicotet, per no quedar-te a meitat del missatge si t’enrotlles massa, però tampoc fer una cosa freda i sense contingut… Posar-li el segell i a la bústia, i esperar.

Perquè sé que, quan arribe, probablement via sms, o la propera vegada que parlem per telèfon, m’ho faran saber. I em diran com de contentes s’han posat les xiquetes, que han descobert que la bústia de casa no és només una caixa de ferro que acumula propaganda del carrefour i les factures de la llum, sinó que pot rebre una cosa al seu nom, només per elles, de puny i lletra, i ben especial…

Il·lusió per qui l’envia, somriure per qui ho rep. Fantàstic.

3 pensaments a “Moments de felicitat per menys d’un euro (2): enviar una postal

  1. Quina alegria …. Una altra persona que escriu postals ! Expliques exactament el què em passa a mí quan sóc de viatge. Comprar les postals, en una terrasseta d’un bar, o a l’hotel, o en un parc, escriure. Anar a correus ( m’encanten els edificis de correus) el segell i la bústia. Les paraules escrites són les adeqüades, i expliques el què vols dir en un text curtet i precís.
    Il.lusió per a mí i somriure i alegría per qui ho rep. 

  2. M’afegeixo a la colla dels anacronics, i confesso que, a més, escric cartes…
    Fins i tot m’he apuntat al Postcrosing!

    (Però hi ha una petita trampa: segons des d’on l’envies, ja et cosata més d’un euro…)

  3. a partir dels records i fotografia dels altres, ens agrada rebre postals. Pensar que hi ha algú a l’altre punta del món que s’enrecorda de tu i no només s’enrecorda, sinó que troba un moment per escriure un missatge. En el moment de rebre’l, normalment el viatger/viatgera ja ha tornat del viatge i és el motiu de trucar-la per dir-li que ja ha arribat i que ens hem de veure perquè ens expliqui, en directe, com li ha anat, què ha vist, què ha sentit… durant el viatge.

    Rebre l’estimació dels altres a partir d’un petit detall, com és una postal, és molt gratificador. Us encoratjo perquè ho continuo fent!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *