Apòstata desficiosa

Enguany estic que no pare. Entre els festivals de cinema on em conviden a passar el documental (i jo que intente no perdre-me’n cap: Montevideo i Florència seran alguns dels pròxims), altres compromisos (el casament d’A i A a Lanzarote ha estat una delícia, i això que a mi em fan al·lèrgia les bodes, però aquesta era molt especial) i les ganes de viatjar que no se m’acaben, crec que acabaré l’any amb més dies dormits fora de casa que al piset que se m’emporta la major part dels ingressos en forma de lloguer abusiu barceloní.

Ara estic ja preparant-me de cara a l’estiu. He decidit que em meresc un agost de funcionària (l’any passat el vaig passar muntant el documental, l’anterior a l’hospital…): 31 dies de descans total. I ja tinc destinació: les illes gregues. Encara no sé quines, ni quants dies, però el contrast de blancs i blaus que m’ha atret des que de ben xicoteta vaig llegir el Gerald Durrell no pot esperar per més temps…

^{(Si algú de vosaltres hi ha estat, té recomanacions de què fer o d’on fugir, etc., si us plau, deixeu comentaris!!! D’entrada busque: illes tranquil·les i poc massificades, amb bones platges -alguna nudista, si pot ser-, lloguer de bicis i zones per fer snorkel. Per demanar…).}