Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 21 d'abril de 2009

Nostra festa ja cridant-nos està…

L’himne de festes d’Alcoi (ací trobareu la lletra completa) és probablement la primera cançó que vaig memoritzar sent conscient de què ho feia.

Des de primer de pàrvuls, cada any ens donaven un full amb el text. No sé si no existien o és que a la meua escola no en tenien, però no eren fotocòpies, no, sinó unes còpies que es feien amb una màquina amb manivel·la (ciclostil? com es deia?) i tinta lila, que sembaven manifests feministes, amb aquella pinta.

I allà estava, amb lletra lligada, el text que jo crec que tots els alcoians ens sabem de memòria, ho confessem o no. I des d’abans de les vacances de pasqua, la cantàvem a l’escola, una
vegada i una altra, fins que s’asseguraven que tots ens la sabíem: Llaor, llaor, per donar-te esplendor, riu en l’esfera la primavera. (Tampoc no és qüestió d’analitzar ara la lletra, que no té massa cap ni peus).

Aquesta vesprada, com cada any el 21 d’abril, centenars de persones s’acostaran a les portes de l’ajuntament d’Alcoi, a la bandeja (oficialment coneguda com plaça d’Espanya), per cantar a una. Desafinaran, com sempre, i sort tindran si no els plou demà com a conseqüència. I tornaran a sentir com es posa la carn de gallina en escoltar les primeres notes. És el moment que més trobe a faltar tots els anys que no vaig a Alcoi per festes, que en són molts.

Fa 26 anys mon pare i jo eixíem de moros per primera volta. Enguany, diu, és el seu últim any. I jo espere que ho disfrute tant com puga.

(Jo vaig deixar d’eixir uns pocs anys després: les dones no tenen cabuda en aquesta festa, però d’això, si de cas, ja en parlaré un altre dia).

I visca Sant Jordi!



  1. Algun any m’he deixat jo caure també per l’entrà. I m’he aprés la lletra de memòria tot i no ser alcoiana. M’agrada molt eixe acte, i sempre m’han fet molta enveja els músics. Cerveseta a la plaça de Baix (no puc amb el café licor, perdoneu…) i cap a la bandeja. El mateix ritual que amb el Tirisiti. Alcoi té un no sé què que em fa anar-hi cíclicament. Quan hi tornem?

    ACÍ la música. Bones festes!

  2. Ma mare, mestra ella, a la màquina de les còpies lila li deia “la multicopista”. Vaig passar unes quantes hores de menut pegant-li voltes a la manivela…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent