Ajo Micropoetisa (en sóc fan!)
De sempre m’ha agradat jugar amb les paraules, i mai no m’ha entusiasmat la poessia diguem-ne ‘clàssica’, però el que fa aquesta castellana afincada a Madrid em té fascinada.
Són poemes curts, no més de quatre o cinc ‘versos’, que fan somriure o reflexionar, sempre aguts i intel·ligents, sovint carregats de veritats que et deixen un regust llarg al paladar.
A més, presenta les seues creacions (que també estan editades en llibre) en un espectacle amb música en què ella mateixa ‘recita’ els micropoemes, entre bocanada i bocanada del fum de la cigarreta que sempre porta incorporada i protegida per un vestidet menut, com ella.
Ací teniu cinc cèntims de la seua actuació recent a Abrera.
El meu micropoema preferit, l’últim del vídeo:
Te adoraré siempre
y me importas un pimiento
todavía no riman,
pero ya rimarán con el tiempo
Si voleu veure més exemples, el YouTube en va ple, incloses les originals cortinetes que va fer la Sexta l’estiu passat.
Per cert, no sabreu de cap artista que jugui amb les paraules de manera semblant en català, oi?
No faig exactament el mateix, però intento jugar amb la paraula catalana.