The Reader (el llibre i la pel·li)
Em vaig començar el llibre, traduït a l’anglès, divendres al migdia. Me l’he acabat aquest matí i ara vinc de veure la pel·li.
La història: brutal.
La interpretació: boníssima.
L’experiència: d’allò més estrany.
M’he llegit la novel·la posant-li a la protagonista la cara de Kate Winslet, i veient la pel·lícula em sorprenia adonant-me’n quan les paraules dels diàlegs no eren textuals. Ha estat com veure la representació d’un guió acabat de llegir, i cada canvi, cada detall absent, cada adaptació, demanaven a crits ser com al llibre, més literals, més presents.
Evidentment, no és la primera vegada que veig una pel·li després d’haver llegit el llibre, però mai ho havia fet de manera tan seguida. Crec que no acaba de ser una bona idea.
Tot i això, el balanç general, molt bo. Una de les pel·lis més bones que he vist últimament. I n’he vist moltes, ara que he recuperat l’hàbit d’anar al cine, com a mínim, un cop per setmana.
Vaig llegir la novel·la fa anys, molts anys -a finals dels 90-, i ja em va copsar. D’aquelles novel·les que, passats els anys, encara les recordes. A la protagonista no li vaig posar cap cara coneguda. Era una cara estranya, quasi diria que lletja. Una cara nòrdica i sòrdida. I tinc por d’anar al cine perquè, després de tants anys convivint amb aquella cara, se’m faria estrany veure que la Winslet s’ha apoderat de la protagonista. Però amb aquesta recomanació de la peli, quasi que aniré. I intentaré conviure amb les dues versions.
tenia ganes de veure la peli, amb els vostres comentaris encara en tenc més! ja us diré el k.
torno de veure la pel.li i encara estic trasbalsat… de baixada del verdi he passat per la central i he comprat el llibre en nova edició d’empúries, faré a l’inrevés de tu avia’m què tal… el guió és de’n David Hare magnífic… buffff, estremeixo…
han passat tres dies del meu comentari anterior…
la Imma Merino al El Punt deia que la pel.li era tramposa, ja que
acabaves agafant carinyo a la Hanna i això tenia molt de perill… hi
he pensat, el meu trasbalsament era degut a l’amor que manté ell durant
tota la seva vida i que el fa patir com el fa patir, ella ho fa rebé, i
li dóna aquell punt d’incomprensibilitat que li permetria fer el que va
fer.
la lectura del llibre a posteriori ha estat un recordatori constant de la pel.li i m’ha encantat de nou!
besades