Ahir, sessió doble de cinema

Feia molts anys que no m’empassava una sessió doble. Des que per vint duros passaves més de quatre hores al cinema a la fresca del poble. O, no fa tant, a l’autocine dels afores d’Alacant, amb l’entrepà i la bossa de pipes.

Dues pel·lícules seguides, ahir diumenge. I em va sentar de meravella, per completar un dia que no havia començat amb massa bon peu però que es va arreglar amb una passejada en bicing de casa a la platja, dues horetes al sol llegint el diari amb tota la calma i la sessió soble de cinema als Icaria.

Primer, Changeling (El intercambio, en la traducció castellana). L’Angelina Jolie, esplèndida. La direcció de l’Eastwood, molt bona. Però alguna cosa no em va acabar d’arribar. Entre que al tràiler ja m’havien explicat tres quarts de la pel·lícula, que alguns trossos del drama els allarguen massa (per què aquesta mania de fer pel·lis de més de dues hores, si sovint no cal?) i que es veu que jo tinc una mica de sang d’orxata, allà on tocava plorar com a madalenes, jo em vaig quedar igual que estava.

La segona pel·li, Milk (‘Mi nombre es Harvey Milk’), em va agradar molt més. Per molts motius. Però els explicaré en un altre apunt, un dia d’aquests.

Això sí, l’experiència de la doble sessió, la repetiré.
I sense tastar les rosetes, que continue endavant amb la dieta…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *