Acabe de tornar… i ja vull més vacances!
Fa dos dies veia això de la foto: un arc de Sant Martí enorme i ben definit davant dels meus nassos. Anava descalça, amb mànega curta i crema de protecció solar (he tornat moreneta!), menjava peix fresquíssim a uns restaurants fantàstics i estava amb una companyia envejable.
I arribe i em trobe el Tibidabo nevat, la casa glaçada després d’uns dies amb la calefacció apagada, 300 correus electrònics per contestar, una marabunta desbocada a les rebaixes i una feinada pendent de la que no dóna cap satisfacció (fer la declaració de l’IVA, arreglar paperassa, discutir amb clients…).
A veure per què no m’haguera pogut quedar allà uns dies més… O uns mesets. Ai. (Aquesta vegada m’ha donat per posar-me a pensar seriosament com seria viure allà -Lanzarote- tot l’any…).
Doncs seria fatal, que te n’anessis a Lanzarote tant de temps! Què faríem sense tenir-te a prop!? Potser venir amb tu? 😉
Benvinguda!
Però encara és pitjor veure la mar i la platja des de la cadira on estàs treballant i no poder-t’hi llençar perquè està congelada