Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Torró de veritat!

Vinc ara de Xixona, de comprar un bon assortiment de torrons artesans, dels que s’elaboren amb molta cura i amb els millors ingredients. És un luxe que es paga, si ho comparem amb els productes industrials que ofereixen als supermercats, però m’heu de creure: val la pena, i molt! És una altra dimenció del concepte torró!

En tenien, clar, del blanet i del dur (els que la gent diu ‘Xixona’ i ‘Alacant’), però enguany he decidit tastar altres coses i no comprar-ne d’aquests. En tinc ‘a la pedra’ (més blanet que el ‘blanet’, va en caixa de fusta i es menja amb cullereta, com qui diu), de neu (més dur que el blanet, i amb molta més ratlladura de llima), de xocolata i de rovell d’ou.

Tranquils, que no me’ls pense menjar tots jo sola! La majoria són per regalar, que sé que és un obsequi que s’agraeix. O això em sembla per la cara que han posat les persones afortunades en altres ocasions…



  1. tu i theoreia, amb el torró a la pedra que es menja amb cullereta. Són extraordinaris els torrons d’Alacant. Quina sort que en teniu de poder-vos assortir directament. Desgraciadament, la persona que em proporcionava delicatessen com la garrofeta, la botifarra de ceba, torrons, etc. es va morir. I l’enyor molt per Nadal, i no tan sols per l’egoïsme dels torrons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent