Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Sóc fava

Ara ja ho tinc clar. I és el resum més exacte de tota una sèrie de fets: no sé fer bé els pressupostos, no valore les meues hores de feina com cal, no calcule bé les que he de dedicar a cada projecte, accepte fer rebaixes significatives si el tema m’interessa, amb una mescla d’innocència i bona fe que donen com a resultat que acaben prenent-me el pèl de mala manera.

És a dir: sóc fava.

A partir d’ara, començant per una reunió important dissabte vinent, he d’aprendre a imposar-me, a calcular millor i a fer-me valdre. Això, si vull sobreviure com a freelance, però també simplement per propi orgull propi i sentit comú…

I no sé com fer-ho. Perquè sóc fava.



  1. En conseqüència, ja no perd temps fent pressupostos. I no puc dir que calculi malament, atès que me n’abstinc. I res de rebaixes, i ara. Bon recontri si encara ens haguéssim de rebaixar. Ah: i d’innocència, zero, perquè l’innocència és una cosa que a partir dels 30 és més tost beneitura, i tampoc no és això. De bona fe tota la que vulguis. I de prendre el pèl, no sé què t’he de dir, no faig càlculs (ni nefrítics). 
    Si el teu mestre de zen no es deixa perdre casualment el dijous, que et visiti a casa teva, posa’t les piles i el divendres fas setanta piscines el matí i, a la tarda, gimnàs fins a l’extenuació. Tot això és per impedir que cavil·lis. Res de cavil·lamenta. I el dissabte, et poses les motos i parteixes cap a la reunió amb els auriculars ben falcats, i si fossin inhalàmbrics, millor, per no haver de sentir res que et diguin. El cas és que has de tenir la boca tancada i closa. A la gent que no bada la boca la solen trobar molt ‘interesting’ i molt enigmàtica. Et contractaran i pagaran el que sigui només per la curiositat de descobrir de quin punt et calces.

  2. Aquest es el que passa quan fas una feina que t’agrada, i que si poguessis, la faries de franc. També passa quan ets bon professional, però mal comerciant, i has de negociar amb bons comerciants, sempre tens les de perdre.

  3. …va de bona fe no pots actuar així. I menys de freelance. Jo tinc una línia ONG a la qual faig descomptes i ésclar després ho vendré com a RSC. La resta que paguin. -Sempre es bo saber el que fan els competidors i a qui i quan li has de cobrar car-.
    Ànims que fava no tens res! 

  4. fer una faeneta. Ho dic de debò……hi tinc un problema, posa’t en contacte amb mi. No és de tv, sinó de marquèting. quan li vas llançar l’ham al Partal, em va vindre la llum. Després de l’apunt d’avui, m’he refermat. Treballaràs molt i cobraràs poc. Això t’ho dic de bon començament.

    No estic de conya!

    b7’s

  5. Estem igual, beibi. Jo comence a donar un curs demà en un centre privat i vaig tardar una setmana en decidir quin preu li posava, i encara estic pegant-li voltes sobre si serà massa o massa poc. Sobre el preu dels webs, ídem. Es veu que és transcendental enterar-se dels “preus de mercat”. I això dels descomptes, comptats ambs els dits de la mà, que després utilitzen el que s’estalvien de la rebaixa per anar-se’n a les Seychelles i tu et quedes amb cara d’idiota en el grau mirant com parteix el creuer…

  6. La meva dona te una consulta de logopèdia. Sovint els clients que te són nens de families de classe treballadora i/o immigrants que li venen amb el “cuento” que és molt car i tal…Li entendreixen el cor i els baixa el preu…per a despres quedar-se-li la cara de babaua quan els nens li expliquen que han canviat de cotxe, han anat de vacances o han comprat una teve de plasma. Jo li vaig dir que mai més. Que cobri el que ha de cobrar sense fer distincions ni concesions i així l’hi valoraran la feina….Remei infalible, tu.

    (Per a fer presupostos: Pots començar per calcular les despeses que tens. Les que són fixes, variables, puntuals i periodiques i a partir d’aqui anar fent)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent