Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Resum de l’any

0

Ara que ja sé que no m’ha tocat la loteria (i mira que jo pensava que amb Fabra a la presó teníem més probabilitats de què això passara…), és moment de fer balanç d’un any que ha tingut més canvis dels que preveia, i als quals m’he acomodat molt millor del que em pensava:

– El més important, sens dubte, ha estat deixar Barcelona i tornar a València: un daltabaix considerable que just hui fa un any vam verbalitzar per primera volta i que a finals de març ja esdevenia real, amb tot l’enrenou del trasllat, els comiats, les pors i les ganes de començar coses noves. He de dir que m’ha provat de categoria. I tot i que m’enyore de Barcelona, com que puge per faena de tant en tant, acabe tenint en la pràctica el millor de cada lloc.

– He tornat a gaudir de la lectura amb aquella sensació de què és igual si el món s’acaba mentre pugues estar submergida dins un grapat de pàgines ben escrites. Em va passar amb L’altra, de Marta Rojals, i amb Sefarad, d’Antonio Muñoz Molina, i amb Why be happy when you can be normal, de Jeanette Winterson, i amb algun altre que segur que ara em descuide. I és un goig que espere seguir gaudint tot el possible.

He deixat de beure coca-cola. Era la meua font ‘necessària’ i ‘imprescindible’ de cafeïna des de fa anys, a ritme d’una o dues llaunes diàries. Fins que vaig dir prou. I ja està: mai més. Com quan vaig deixar de fumar fa ja quasi set anys, però en versió bombolletes i aspartam (perquè bevia la versió ‘zero’, això sí…).

– He tingut molt menys temps del que volia per a escriure, però tinc moltes idees al cap que espere poder plasmar a partir de ja.

M’he enamorat de Lisboa, dels seus colors, dels seus menjars, dels seus carrers. I espere tornar sempre que puga.

– He agafat, i he perdut, la seguida d’anar a trotar pel riu, i d’anar amb bici a tot arreu, però espere tornar-me a enganxar aviat, perquè em prova, i molt, per al cos i per al cap.

I he gaudit d’amistats velles i recents, i he assomat al nas a la idea de prendre partit i comprometre’m, i somric molt més que abans, i no pare de sorprendre’m de la llum de poqueta nit que no sabia que tant havia trobat a faltar tots aquests anys de bambar per altres indrets…

I l’any que ve, més i millor, si pot ser. 

Publicat dins de General | Deixa un comentari