Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Quin tros d’alficòs!

2

Al principi no donava un duro per això de plantar verdures en cossiols, però fa l’efecte que li he agafat la seguideta i, tot i les plagues que estic patint aquest any, la cosa tira.

La collita de hui: aquest tros d’alficòs de 35 centímetres de llarg i un sabor espectacular!

La propera, probablement, unes albergínes morades i unes blanques. I bajoqueta verda, que ja comença a tornar a eixir després de la catàstrofe de l’àcar vermell que estic matant amb molta paciència i oli de nim.

Si algú vol apuntar-se a això dels ‘maceto-huertos’, dieu-m’ho, que tinc llavors i consells per donar i regalar.

Així explica Canal 9 la dimissió de Camps (només els ha faltat posar-li un altar)

0

Textual, de la web de RTVV:

Francisco Camps presenta la seua dimissió irrevocable com a president de
la Generalitat. Fa uns minuts ha comparegut al palau de la Generalitat,
on ha dit que renuncia al càrrec després de huit anys i tres majories
absolutes per a no danyar el partit ni dificultar la carrera cap a la
Moncloa de Mariano Rajoy.

Ni per què ho fa, ni de què se l’acusa. Una miqueta més i li donen les gràcies per ser tan generós.

Vergonya, senyors i senyores, vergonya!!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

CULPABLES (diguen el que diguen a Canal 9)

2

Després de mesos defensant-los la innocència pràcticament més que ells mateixos, m’imagine que els de Canal 9 deuen haver estat una bona estona nerviosets pensant com anaven a explicar que ara va i es declaren culpables.

Però es veu que com que tenen el cul pelat en l’art de l’eufemisme i l’engany al populatxo, han trobat la manera de fer-ho.

S’ho han ventilat en 30 segons amb un ‘plató’ (parla el presentador mentre es veuen unes imatges, no és un vídeo elaborat i signat per un periodista i un càmera). I durant tota l’explicació de la falla, no diuen la paraula ‘CULPABLE’ ni una sola volta: “accepten l’acusació”, “signen la conformitat amb la sanció proposada”…

Uns cracks de la paràfrasi, vaja.

Dir que m’indigna es queda molt lluny. Que el fàstic ja no s’aguanta comença a acostar-se. Que ja no em queda foc que traure pels queixals és bastant fidel a la realitat.

El pitjor, però, la impotència davant aquesta desvergonya que ja no coneix mesura.

Perquè, diguen el que diguen els de Canal 9, la cosa està clara: SÓN CULPABLES.
I tot i així, se’ns riuen a la cara.

(Si no teniu por de què se vos atragante el dinar, podeu veure-ho ací).

5 anys de l’accident de metro

3

Era dilluns, i la notícia va arribar con un cop de puny a l’estòmac. 43 morts dins el metro, inclós el conductor.

Els investigadors ho van tindre clar des del principi: la culpa, del mort. Digues que ha sigut el conductor, i ací ningú té responsabilitat.

5 anys porten les famílies esperant una reunió amb el president Francisco Camps, sense resposta.

Mentrestant, el govern valencià ha tingut els sants collons de canviar-li el nom a l’estació (Joaquín Sorolla, es diu ara), supose que esperant que ja no puguen ni anar a recordar els seus morts.

Però els morts no s’obliden, i per molt que miren d’esborrar-la, aquella serà sempre l’estació de Jesús.

La de l’accident. La de la desgràcia. La de la poca vergonya d’uns quants, que allà ja van demostrar que no coneixen límits a l’hora de menysprear-nos.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari