Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Torna a eixir el sol

1
Publicat el 27 d'abril de 2010

Després d’unes setmanes grises i angunioses, d’aquelles en què el núvol s’instal·la i sembla que no se n’anirà mai, ara pareix que comença a eixir el sol i a donar una miqueta d’escalforeta.

Vitamina sol, que en diuen alguns. Un bocinet d’alegria per anar fent amb una miqueta més d’ànims dels que ha tingut aquest hivern que pareixia que no s’havia d’acabar.

Benvingut siga. Tant de bo arribe per a quedar-se.
I no, no parle només del temps.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pa-nstàstic!

1
Publicat el 24 d'abril de 2010

El llibre que em van regalar ahir m’ha animat a seguir provant de fer pa.

Ací teniu els dos últims, de fa una estoneta: un d’integral i un de farina de força blanca.

La pinta és pa-ntàstica! I a mi em relaxa moltíssim!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’única cosa per la que val la pena Canal 9

1
Publicat el 22 d'abril de 2010

I ara em tatxareu d’alcoiana radical, però és que es veu que això de la genètica (o mamar-ho des de xicoteta, que ve a ser el mateix) no es pot controlar.

Fa bona estona que tinc posada TVVi (que és la que ara es veu per la TDT a Barcelona, en lloc de Canal 9), veient l’entrà de moros en directe!!! I diuen que la faran sencereta!

I és que és escoltar la música, i posar-se-me la pell de gallina. Impressionant.

I impressionant també Paco Morrió, que fa ja no sé quants anys que ho retransmet, i no ho fa gens malament. I mira que no és fàcil. Impactant, per altra banda, retrobar-me amb l’accentot-alcoià-de-tota-la-vida de la gent que van entrevistant…

Me’n torne a vore la tele!

Les vides que ja no viuré

2
Publicat el 22 d'abril de 2010

Aquests dies de tant de pensar, sense voler vaig fent repàs de les eleccions que he anat prenent al llarg dels anys, i de les opcions que he descartat i que ja no tornaran mai.

La primera que em ve al cap és que, en acabar la carrera amb un bon expedient, vaig tindre la possibilitat de quedar-me a la universitat. Fins i tot vaig demanar, i em van donar, una beca FPI, que en aquells moments era la porta d’entrada a passar-se uns quants anys investigant i d’allà intentar aconseguir una plaça al departament de torn…

Vaig renunciar a aquella beca per agafar un contracte de pràctiques de dos anys a Canal 9, perquè la vida professional em semblava més interessant que l’acadèmica. (Entre d’altres raons, perquè jo havia patit professors de ‘periodisme’ que no havien estat mai a una redacció i no em veia amb cor de formar part d’aquella estafa…). 

Però no puc evitar preguntar-me com seria ara la meua vida d’haver-me quedat amb aquella primera opció…

(Ja sé que aquestes reflexions no tenen massa sentit, i que el que està fet ja no canviarà, però potser m’ajudaran a saber cap on vull tirar a partir d’ara…).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Joguina nova!

3
Publicat el 20 d'abril de 2010

Feia temps que volia una càmera d’eixes xicotetes, de les que pots portar en la butxaca o la motxil·la a tot hora. Perquè la rèflex és meravellosa, sí, però pesa un quintal entre pitos i flautes, i al final es queda en casa i no faig fotos.

I ja la tinc! Després de mirar i remirar, preguntar i comparar. Mai m’havia costat tant comprar!!!

Persones molt de refiar (gràcies, M&M, i per molts anys) em van dir que en aquesta ocasió valia més la pena Nikon que Canon. I jo que em pensava que amb això ja ho tenia tot fet, fins que vaig descobrir que Nikon té quatre games de càmeres compactes, amb tres o quatre models a la venda de cadascuna!

Que si els megapíxels, que si el zoom, que si l’ISO, l’òptica i la bateria… I quan ja ho tens més o menys clar, vas a una botiga i pam! No la tenen. I te’n vas a una altra. I tampoc. Serà per botigues, penses tu. I comences un via crucis que no s’acaba mai. Carrer Pelai amunt i avall, inclosos l’FNAC i elcortinglés.

I en més d’ul lloc d’aquells on no tenen el model de cent-i-pico euros que vols, en tenen exposat un altre que t’entra per l’ullet. Però osti, tu, que passa ja dels dos-cents llargs, i això se’n va del pressupost.

Fins que tens un moment de lucidesa i te’n recordes de què existeixen botigues online. I et poses a buscar, i voilà! Allà la tens, a un preu més que raonable. Amb els dubtes de si arribarà bé o no. Però et decideixes i fas clic.

I tot ha anat bé. En dos dies me l’han portada a casa. Ara, a provar-la!

(Al final l’he comprada des d’aquesta botiga, que sembla que és de Mallorca tot i que el paquet ha vingut de Saragossa. Preu final: 148 euros. A altres botigues, online o no, costava entre 200 i 249! Mai no entendré aquestes grans diferències de preu…).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El meu primer pa!

2
Publicat el 15 d'abril de 2010

Feia setmanes que em rondava la idea però mai acabava de trobar el moment. I hui, finalment, m’he decidit: he fet pa!

Pastar-lo ha estat menys complicat del que pensava, i ara l’acabe de traure del forn (no s’ha cremat de miracle, aquest forn va a la seua!). La pinta i l’oloreta, de categoria. Demà veurem si de gust també està a l’alçada…

(He seguir una recepta bàsica i amb farina blanca, però per properes ocasions s’accepten suggerències!).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Eclèctica que és una: ahir vaig anar al concert de Raphael

0
Publicat el 15 d'abril de 2010

Ja m’imagine que ara mateix més d’un deu estar flipant en coloraines. Però sí: ahir vaig gaudir d’un concertàs inoblidable de Raphael, i al Liceu, que és una preciositat.

Digue-me carca, friki o les dues coses: a mi em va encantar. Més del que m’esperava i tot. Anava pensant que em sabria dos o tres cançons, i va resultar que me’n sonaven moltes. I supose que se’m contagia la passió amb què canta, que m’impressiona el tros d’artista que és aquest senyor o aneu a saber… però, si puc, tornaré a veure’l en directe!

(I, a més, passar unes hores entre aquelles dones que passen dels seixanta i semblen fans adolescents és tota una experiència!).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Segons l’església, ara resulta que la pederasta seré jo

8
Publicat el 13 d'abril de 2010

  Paraules d’ahir d’un cardenal:

“Muchos psicólogos y muchos psiquiatras han demostrado que no hay
relación entre celibato y pedofilia, pero muchos otros han demostrado,
me han dicho recientemente, que hay relación entre homosexualidad y
pedofilia”.

No sé ni què dir, la veritat.
‘Fàstic’ és queda mooooolt lluny del que em fa sentir aquesta gent…

El buit d’una llibreria que tanca

0
Publicat el 10 d'abril de 2010

D’ací a menys d’un mes me’n vaig uns dies a Nova York. I ja m’he començat a planificar què fer i on anar, perquè cada volta que vaig és diferent.

Això sí, la visita a les llibreries no me la treu ningú. O això pensava jo. La Barnes & Noble de Union Square, amb quatre plantes i unes vistes fantàstiques; Strand, la botiga més gran del món de llibres de segona mà, a Broadway i la 12; i l’Oscar Wilde, a Christopher Street.

Aquesta va ser la primera llibreria del món que va vendre narrativa sobre gais i lesbianes. Va obrir el 1967, dos anys abans dels aldarulls d’Stonewall -que es troba, de fet, en la mateixa vorera, unes metres més enllà- que van desencadenar la reivindicació formal de drets per les persones homosexuals.

I ara ha tancat. Me n’acabe d’assabentar, en visitar la web, i m’he quedat descol·locada.

Era una llibreria xicoteta. Amb un personal molt atent, que t’escoltava i et recomanava, que et preguntava des d’on vens, amb aquest accent, i que de seguida veia clar que si t’agradava aquesta o aquella autora, HAVIES DE llegir això altre que acaben de publicar. I ara ja no està.

És cert que els títols que venien ara es poden trobar a Amazon o a qualsevol gran llibreria de NYC. Perquè el tema ja no és tabú (i d’això ens hem d’alegrar), i perquè les petites botigues especialitzades no poden lluitar contra els grans taurons comercials (i d’això jo no me n’alegre gens). I, en aquest cas, em fa l’efecte que hi ha més del segon motiu que del primer.

Se’m farà estrany no poder-hi anar. La desaparició dels símbols sempre em deixa un buit estrany…

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

Petits somnis per sobreviure: vendre llibres per Sant Jordi

5
Publicat el 9 d'abril de 2010

Ara que he acceptat que les grans coses del nostre sistema social no em donaran cap alegria (mireu l’apunt anterior), he decidit que hauré de refugiar-me en les petites coses que sí que em poden aportar alguna cosa positiva.

Els llibres, és clar, n’és una de les imprescindibles.

I enguany, més enllà de llegir-los, he pensat que seria un gran moment per fer realitat un dels meus petits somnis: ajudar a vendre llibres un dia de Sant Jordi. A una botiga o una parada al carrer. Les hores que calga.

Seria, crec, una experiència fantàstica. Esgotadora, segur. Però quan les coses es fan amb ganes…

No coneixereu per un casual els amos d’alguna llibreria que busquen ajudantes voluntarioses per aquell dia, oi?

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

He perdut la fe

5
Publicat el 8 d'abril de 2010

No la catòlica, que aquesta crec que no la vaig tindre mai. La fe en les persones. I en el sistema. I en la justícia.

Mossens de tot el món han abusat de milions de xiquets i per al seu responsable no només sembla que no ha passat res, sinó que els que es queixen ho fan per “fer-li mal”. 

L’alcaldessa de València entra amb les excavadores al Cabanyal, passant-se pel forro el parer del poble i l’ordre del Ministeri de Cultura. Anys de creure en el ‘salvem’, i cada rajola que trenquen ja no es pot salvar.

Polítics que s’han embutxacat milions dels -no ho oblidem- nostres impostos, i encara apel·len a la pressumpció d’inocència, deixant-se dinerets els uns als altres per no passar ni una nit a la garjola.

L’extrema dreta pot inhabilitar un jutge per fer la seua feina (es podrà estar d’acord o no amb les postures de Garzón, però inhabilitar-lo el que li queda de vida professional em sembla una bestialitat… tenint en compte que no es posa en qüestió la legitimitat de, posem per cas, els integrants del constitucional…).

I ves a saber què més veurem en les pròximes hores…

(Amb tot això, ni forces he tingut per dotorejar com ho explica Canal 9. entre d’altres coses, perquè m’ho puc imaginar prou bé).

És aquesta la manera com vull/volem viure? Jo no.
Però no trobe el camí d’eixida.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari