Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

La família creix (welcome home, iMac)

1
Publicat el 30 de maig de 2008

Des de fa unes hores tinc a casa una nova criatura com la de la foto. Amb 24 polsades de pantalla, fa goig de mirar. I amb els nous preus d’apple, el descompte d’estudiant i l’iva que em desgravaré, el part no ha estat tan dolorós com preveia.

De segur que ens portarem bé, ell i jo. Ens farem moltes hores de compayia!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

I love New York!

5
Publicat el 28 de maig de 2008

Acabe de tornar després de 10 dies a Nova York, on una vegada més m’he sentit com a casa. La combinació de vacances i aquesta sensació de no haver marxat mai és extraordinària.

Després de l’any i mig que vaig poder gaudir a Manhattan, em vaig prometre que tornaré cada any. Per ara, vaig complint. Aquesta vegada, amb companyia, que té el punt afegit de fer de cicerone, i diuen les crítiques que no ho fet gens malament.

He menjat, com sempre, de categoria, barrejant el que s’entén com American food amb delícies de tot el món (La Fonda boricua, un restaurant porto-riqueny del carrer 106, és un dels darrers descobriments). A més de l’obligada passejada pel Village (est, oest i central), el Soho i el Downtown, he aprofitat per aprofundir encara més en el Meatpacking District, el Lower East Side i Brooklyn, que és en si mateix un món per descobrir. A més, he coincidit amb la celebració del 125 aniversari del pont de Brooklyn (brutal) i la visita anual dels marinerets de les flotes ianquis a la ciutat, que li dóna un toc impressionat.

Torne amb les piles carregades per a l’estiu de feina intensa que m’espera. I amb el sentiment de què em queden, encara, mil coses per veure a la ciutat. I de què hi tornaré, tan aviat com siga possible.

Publicat dins de Pel món | Deixa un comentari

El cost de la visita del Papa a Canal 9

6
Publicat el 14 de maig de 2008

No us feu il·lusions, no. No és que Canal 9 prepare un programa especial sobre el que va costar la visita del Ratzinger, que això no passaria ni si canviara el govern a València, mireu el que us dic.

Segons publica hui el Levante, una auditoria externa ha calculat que RTVV va gastar 12 milions d’euros per les retransimissios especials de poc més de 24 hores. 2.000 milions de pessetes. Són molts diners, això.

Els dies abans de la visita es calculava que el cost total per les nostres butxaques (no ho oblidem: tot això són diners públics) seria d’entre 20 i 30 milions d’euros. Però vist el que es va gastar només la tele, segur que la xifra total és molt més gran. Perquè van pagar des de la Generalitat, des de la Diputació, des de l’Ajuntament…

I encara Camps es va queixant de què no té un duro per la “Comunitat”… Potser si se’ls gastara en el que se’ls ha de gastar…

Brrrgggmmmfff. M’encén.
Encara gràcies que aquesta tarda comence les vacances!

Quin misteri (intriga a Cardedeu)

5
Publicat el 12 de maig de 2008

Això que veieu a la foto és una caixa com ara d’aquelles de la llum, que deu fer uns bons cinquanta centímetres d’alt, i que es troba a l’estació de tren de Cardedeu.

Però per què posa el que posa? Qui ho ha escrit? I que deu tindre dins?

Dieu-me dotora, però el tema em té ben intrigada…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Esquizofrènia laboral (i me’n vaig de vacances)

2
Publicat el 11 de maig de 2008

Dimecres al vespre comence les vacances. I no veig l’hora que arriben. Com que preveig un estiu força enfeinat, he decidit aplicar allò de què “el que va primer, va primer” (i que és una cosa que tinc força present, cada dia), i fer les vacances al maig per fer la visita anual a Nova York que em vaig prometre quan vaig deixar la ciutat.

Abans, però, m’esperen tres dies d’autèntic estrés i de l’esquizofrènia laboral que em caracteritza des que em vaig fer freelance. En les properes 70 hores he d’escriure un parell de cròniques sobre campionats de breakdance i hip hop, fer una entrevista en vídeo de caire molt humà sobre un tema força sensible, una altra entrevista (sense vídeo) sobre la migració a la Xina i alguna altra coseta més sobre temes ambientals.

Si sobrevisc, m’hauré ben merescut les vacances. (Si no, també, però més em val deixar-ho tot enllestit abans d’anar-me’n!!!).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

iPod Video: consulta al populatxo

1
Publicat el 8 de maig de 2008

Des que m’he aficionat a l’iPod vídeo estic ben enfeianda passant pel·lícules i d’altres arxius de vídeo al format adequat.

Però… quin és el millor format? Quin programa feu servir per adaptar els vídeos a l’iPod? Jo fa dies que vaig provant amb el QuickTime PRO, el VisualHub i l’Squint, i encara no he decidit quin va més bé… i no sé si n’hi han de encara més bons…

Alguna pista???

P.S.: Per cert, m’he enganxat a diversos podcasts, sobretot al de David Pogue i les seves crítiques de gadgets. Bestial. I he trobat la manera de descarregar-me Ventdelplà des de la web de TV3 i mirar-me’l després al metro, al gimnàs… (perquè a la tele, i amb el anuncis, no me’l puc empassar).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El món a l’inrevés (quina gran experiència)

0
Publicat el 5 de maig de 2008

Acabe de passar quatre dies inoblidables. Per feina, això sí, però envoltada d’una gent meravellosa. Era la primera trobada estatal de famílies de gais i lesbianes que es feia a casa nostra, a Tarragona. I no us penseu que eren quatre gats, no. Més de tres-centes persones, entre mares, pares, xiquets i xiquetes. Molts en edat de bolquers, però alguns ja adolescents. I quantes bessonades! Coses de la reproducció assistida, sembla ser.

Tots amb dues mares. O amb dos pares. O amb un pare gai ara solter. O una mare lesbiana sola. O amb famílies reconstituïdes, nascuts en una parella heterosexual anterior. Adoptats. En acollida. Inseminats. Amb germans. O sense. Amb ulls blaus, negres com el carbó, orientals o clavadets a sa mare. A una d’elles.

La calidesa humana que m’han donat, des que hi vaig arribar fins a l’últim minut, a mi i entre ells, ha estat excepcional. I me’n vaig anar amb la sensació de feina ben feta, però també d’haver creat vincles i amistats, amb grans i xicotets, que no s’han acabat.

A tots i a totes, moltes gràcies!

I em queda també per a l’experiència la sensació de hui, la de la tornada al món real, on aquestes famílies són no només minoria, sinó també de vegades encara una minoria amagada, i la d’haver viscut uns dies a un món a l’inrevés.

(Als que conegueu famílies homoparentals, recomaneu-los que no es perden les properes trobades! Realment, val la pena).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari