Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Artista, regidora, transsexual i clau a l’ajuntament

4
Publicat el 31 de maig de 2007

Impressionant. Al poble de Geldo, a l’Alt Palància, amb uns 600 electors i 7 regidors, el 15% dels vots han estat per l’ARDE (Acción Republicana Democrática Española). La regidoria que li correspon decidirà com queda l’ajuntament, perquè les altres sis se les han dividit PP i PSOE.

Però el més interessant del cas és qui és la cap de llista d’aquest partit. Es diu Manuela Trasobares, és de l’Empordà (i l’han triada a una comarca castellano-parlant), pintora, escultora, artista fallera, mezzosoprano i transsexual. Està més devanida que un gínjol, sobretot perquè considera que l’han votada com a persona i com a dona, sense importar com era quan va nàixer.

En alguna ocasió ha intervingut en algun programa de Canal 9. I els seus comentaris no poden deixar indiferent. Podeu veure-la, per exemple, ací.

Ara el dubte és si donarà l’alcaldia al PSOE, o al PP, que tot podria ser.

L’última d’una taxista

4
Publicat el 30 de maig de 2007

A banda de la dificultat de trobar un taxi quan més el necessites, o de què passen de tu a les zones més turístiques perquè s’estimen més agafar una colla de guiris (amb la intenció probable de timar-los d’alguna manera), ara resulta que hi ha taxistes a Barcelona que no coneixen la ciutat.

I no és que no coneguen un carreronet d’alguna zona de l’extraradi, que fins i tot em sembla normal no saber-se cada adreça. La que m’ha passat hui s’emporta la palma. Agafe un taxi al carrer Marina, cap a la part de baix, i li dic ‘a l’hospital clínic’. Resposta: ‘¿eso en qué calle está?’

I a més es para a una cantonada per posar al GPS ‘calle Villarroel’. Li he dit que ja la guiava jo, i a sobre s’ha ofés.

I ens volen fer creure que són un servei públic!!!! Liberalització del taxi ja, si us plau. Amb competència i menys corporativisme segur que el servei serà molt més bo.

Un parell de reflexions arribades per telèfon

3
Publicat el 29 de maig de 2007

No és que em passara el dia d’ahir penjada del telèfon, però sí que és cert que amb cadascú amb qui parlava era inevitable mencionar el resultat de les eleccions. I alguns dels comentaris em van resultar especialment significatius.

L’E., des d’Oliva, a qui m’estime molt, deia que ‘és normal, la gent està omplint-se les butxaques amb tot això de la construcció i no volen que se’ls acabe el xollo’. A més, diu, ‘l’esquerra ha fet una campanya catastrofista, explicant les desgràcies però sense propostes, i amb això no s’il·lusiona ningú’. L’E. té una xiqueta (preciosa) que està a punt de fer un any. I ara veu que, com a mínim, haurà de fer P3 i P4 amb aquest govern. I això li preocupa. No m’estranya.

Per altra banda, la reflexió que més em va sorprendre va eixir de boca de mon pare, persona que no vota des dels temps de Felipe González per convicció abstencionista: ‘és al·lucinant, on més han robat és on més els han votat’.

Més clar, aigua.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Rita superstar

1
Publicat el 28 de maig de 2007

S’ha de reconéixer que Rita Barberá ha batut tots els rècords. Més del 56% dels vots de la ciutat de València. I ha guanyat a tots els barris.

A Ciutat Vella, allà on es troben ca Revolta, el centre Octubre o el col·lectiu Lambda (i on jo vote): 61%. Al califato de Benimaclet: 52%. A Patraix, a tocar de l’estació de l’accident del metro i al costat de la subestació elèctrica: 53%. I, evidentment, com sempre, el rècord a Pla del Reial, a la zona del campus urbà de la Universitat de València i els àtics espectaculars de l’Albereda: 71%.

Dubte que l’Alborch es quede els quatre anys a l’Ajuntament fent d’oposició en una minoria vergonyosa. I m’entristeix que EU desaparega del mapa de l’escassa pluralitat. Però aquesta és la ciutat que tenim, ens agrade o no.

I ens agrade o no, tindrem Rita, amb la seua hipocresia, no només quatre anys més, sinó tots els que li done la santa gana. És igual en què es gaste els diners (el papa, les flors, la fórmula 1…). Sap somriure i posar-se els falleros i els castellans a la butxaca. I és amb això que es guanyen unes eleccions. La resta hauran de prendre nota si aspiren a fer alguna cosa en el futur.

Queda clar: el problema no són ells

16
Publicat el 27 de maig de 2007

Els resultats parlen per sí sols. Encara no són definitius, però no sembla que la cosa vaja a canviar massa. Vora el 52% de les persones censades al País Valencià que han votat, han votat el PP. El problema, doncs, no són Camps i Rita i els que els envolten. Segons la democràcia, ho fan molt bé. Més de la meitat dels nostres veïns i veïnes ho pensen així. El perquè se m’escapa. Però ací ho tenim. Clar com l’aigua.

Ja podem deixar de parlar dels líders populars com si foren l’home del sac i la bruixa més bruixa. Desenganyem-nos: són el que a la gent li agrada. El que la majoria vol. Els rarets som nosaltres. O ens resignem o emigrem. Jo ja he començat a fer les dues coses.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

S’acaba la campanya… i creix l’esperança

3
Publicat el 25 de maig de 2007

No les tinc totes, però ara em sembla més probable que el PP perda la majoria absoluta que quan va començar la campanya.

Em diuen, fonts en qui confie, que dins de Canal 9 hi molt de nerviosisme. Això és bona senyal. Vol dir que no tenen tan clar com altres voltes que ja està la cosa guanyada.

Els regals de Rita són tan bèsties que sembla també que hi ha una mica de desesperació. Ara regala un joc de l’oca on les caselles on avances tenen el logo del PP i les que fan tornar enrere el del PSOE, i a més duen noms com ‘derogació del trasvasament de l’Ebre’ o ‘l’AVE arriba tard’. La casella més bèstia és la de tornar al principi de tot: ‘de Juana Chaos torna a casa’. Sona a desesperació o no?

I Alperi, l’alcalde i alcaldable pepero d’Alacant, va oferir ahir al PSOE fer un pacte, si s’escau, ‘per frenar els comunistes’.

Fa bona pinta. Però continue sense tindre-les totes. I ara no podem fer més que esperar a diumenge. Tic tac, tic tac. Quins nervis.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

No hi haurà golf a Mariola (per ara)

2
Publicat el 24 de maig de 2007

Imagineu com són de bèsties els que governen al meu poble, Alcoi, que han fet un pla de camp de golf i urbanització de 500 xalets… i la Generalitat Valenciana no els ho ha aprovat! Així de grossa era la barbaritat perquè els de Camps hagen hagut de dir que no pot ser. I això que l’Ajuntament també està en mans del PP.

El camp de golf estava previst a la partida de Xirillent. Però diu la Generalitat que l’impacte ambiental seria massa gran, perquè el projecte anava dins del parc natural de Mariola i perquè, reconeixen, ‘potser’ no n’hi hauria prou aigua.

Esperem que la decisió siga ferma.

Oferta laboral insultant

3
Publicat el 23 de maig de 2007

A una web especialitzada en ofertes de feina de l’àmbit audiovisual s’ha publicat aquest anunci d’una xarxa espanyola de televisions locals:

‘Se busca editor AVID (un programa d’edició de vídeo bastant complex) con experiencia y acostumbrado a trabajar bajo presión, amplios conocimientos y destreza en la manipulación de imágenes. Jornada laboral de lunes a viernes de 14:00 a 23:00 horas (con una hora para comer).
Sueldo: 9.000? brutos al año.’

I d’ofertes així, en trobe cada dia. És insultant. I encara n’hi han de pitjors, de l’estil: ‘els primers mesos no cobraràs, però si després aconseguim vendre alguna cosa, potser et podrem donar una almoina o fins i tot donar-te d’alta a la seguretat social’.

I la part més trista de la història és que hi ha gent que ho accepta. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

He anat a Ventdelplà!

2
Publicat el 22 de maig de 2007

Hui he aprofitat el dia per fer una excursioneta, cosa que en un dia d’entre setmana és especialment agradable perquè no hi ha cues de cotxes ni aglomeracions de gent…

I he anat a Ventdelplà! És a dir, a Breda, a la comarca de la Selva, que és on graven part de les imatges de la sèrie. I he de dir que a més del friquisme de veure la porta de casa de la Teresa, el poble és ben bonic. I té un campanar romànic que val la pena veure.

A més, el Montseny està preciós. Diumenge vaig anar al Turó de l’Home i les vistes són espectaculars amb tant de verd. Si hi teniu ocasió, és una destinació molt recomanable en aquesta época de l’any.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Campanya de color taronja

3
Publicat el 21 de maig de 2007

Els cartells d’Alberto Fernández (sense Díaz), el candidat del PP a Barcelona, són de color taronja. El PP valencià també usa aquest color, en lloc del roig de campanyes anteriors, als escenaris, camisetes dels simpatitzants i el logo. (Tot i això, Rita continua fidel al to roig alcaldesa).

Enric Morera vesteix de taronja sempre que pot, com ahir, que sabia que el gravaria TV3.

I Convergència i Unió ha fet els cartells de gairebé tots els pobles en blau i taronja. Amb els tons molt semblants als de VilaWeb, per cert.

Curiós.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Records de comunió

0
Publicat el 21 de maig de 2007

Ahir va fer 23 anys que vaig fer la comunió. Que es diu ràpid (ai, em faig gran!). En realitat l’havia d’haver feta un any més tard, però com que havíem de canviar de ciutat, ma mare va parlar amb el mossén per veure si podia fer els dos anys de catequesis en un. Recorde el catecisme aquell, de tapes verdes, del qual t’havies d’aprendre de memòria diversos llistats: els manaments, els sagraments, els pecats… Tot en castellà rigorós, clar.

I t’havies de confessar, que feia molta por, perquè ja t’imaginaves cremant a l’infern. I total, el dia de la veritat, només podies dir que li havies furtat un duro a la mama per comprar-te xiclets, i que havies dit alguna mentida xicoteta. I amb un parell de parenostres t’ho perdonaven. Ben pensat, no és mal negoci això de la confessió.

Jo no tenia massa ganes de fer la comunió (era un rotllo tot plegat), però em van convèncer amb allò dels regals. Dos van valdre la pena: una màquina d’escriure i un àlbum per col·leccionar-hi segells. Encara el tinc, i ara la col·lecció és extensa i creixent, i d’aquell àlbum primet i blau he passat a tindre’n més d’una dotzena de ben gruixuts i tots colors.

El que no vaig entendre mai és perquè et regalaven coses d’imitació de nàcar. Un àlbum de fotos, un diari o el llibre aquell perquè la gent escriguera alguna cosa (jo no en vaig tindre i mai sabia què posar). I havent dinat, havies de repartir els ‘recordatoris’, aquells paperets
amb dibuixos com de postal nadalenca naïf que deien ‘la xiqueta
fulaneta ha fet la comunió tal i tal dia’, i als qual mai no els he
trobat cap utilitat.

També solien regalar-te un joc de coberts amb el teu nom. I el jesuset, que ja era per tallar-se les venes. Ara sembla que fan llistes de comunió al Corte Inglés, però no sé si les criatures poden triar els jocs de la Playstation o continuen endosant-los aquests objectes tan inútils.

El que pareix que continua igual, pel que he vist als aparadors, són els vestits. Però, segons he constatat amb altra gent, el trauma no ens el va causa tant el vestit propi com la resta de modelets que et compraven per anar a la comunió dels altres, que solien ser conjunts de pantaló i jaqueta del mateix color pàl·lid, o amb estampat de floretes, o si encara tenies pitjor sort, vestidet i calcetinets de perlé dels que piquen, com els del dia de la palma.

I tot plegat, per a què? En teoria, per fer-nos part de l’església i bla, bla, bla (i ja veieu que el resultat no estava garantit). En realitat, ‘perquè toca’ i per ‘què dirà la gent si no ho fem’. Afortunadament, cada vegada se’n fan menys, de comunions. Però encara hi ha qui pensa en el què diran quan el xiquet o xiqueta se’ls rebota i diu que de princeseta o marineret, que es disfresse un altre.

The Emperor, de Ryszard Kapuscinski

1
Publicat el 20 de maig de 2007

Acabe de llegir aquest llibre i, com tota l’obra del periodista polonés, m’ha encisat. La història és esfereïdora: el periode en què Etiòpia va estar governada per Salassie (entre 1930 i 1974), l’últim ‘emperador’ del país. Emperador tirà, dictador, que es deia descendent directe de deu i que feia i desfeia amb un sotmetiment total de la població, acumulant una fortuna que mai no s’ha pogut arribar a quantificar mentre la major part de la població patia misèria i en alguns casos moria, literalment, de gana.

Però a més del que conta, és molt interessant com ho conta: la veu del periodista és mínima, un paràgraf aquí i allà per situar els fets. El gruix del relat són les declaracions dels que havien estat homes importants del règim abans del cop d’estat que el va fer fora. I aquests homes parlen de Salassie amb una devoció i una ceguera que esgarrifa. Els que es van omplir les butxaques amb la situació, però també els que creien actuar de manera ‘honrada’.

Ja passa això moltes vegades. El problema no són només els qui estan al front, sinó tots aquells que els segueixen amb una confiança infinita. Les coses són molt diferents, per espai, temps i magnitud, però per ací ara també es troben homes (i dones) d’aquest perfil. Com els defensors de Zaplana, Fabra o Alperi, per posar només un parell de casos.

Per cert, la versió original és en polonés. Jo l’he llegit en la versió en anglés de l’editorial Vintage International. Hi ha traducció al castellà en Anagrama. Si n’hi ha traducció al català, jo no l’he trobada.

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

Ja he votat

6
Publicat el 19 de maig de 2007

Feina feta. Sense parafernàlia. A correus, i ningú no et diu ‘vota’ ni res, però ja està fet. Resulta que per demanar la paperassa et demanen identificació, però per lliurar el sobre amb el vot, no. No vull ni pensar quants xanxullos es faran d’aquesta manera.

Ara ja seguiré la campanya per curiositat, però no em pot afectar. I vulgues que no, és un respir.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

I la Junta Electoral no fa res…

0
Publicat el 18 de maig de 2007

Per posar pegues a la projecció de ‘Ja en tenim prou’ els va faltar temps, fins i tot sense haver vist el vídeo, però davant d’això que veieu a la foto, no fan res de res.

Que què és? Doncs és la porta del Palau dels Cervelló, seu de l’arxiu de la ciutat de València i d’altres dependències municipals. És a dir, un edifici públic, dels que han de ser ‘neutrals’ durant una campanya, però que té, com veieu, dos cartells enormes pro-Rita. I sembla, a més, que l’edifici està a tocar de la seu de de la junta electoral.

La foto l’ha feta un amic meu, professor de dret administratiu i que ha escrit un comentari extens i molt interessant sobre la inutilitat de les juntes electorals.