Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Raimon i la memòria històrica

1

Vinc del concert al palau de la música catalana i he de dir que m’ha paregut fantàstic. I crec que la sensació no és meua només, si he de jutjar correctament el somriure contagiós que corria pel galliner.

A més de fer un repàs complet i generós del seu repertori -m’hagués agradat escoltar també la balada de la garsa i l’esmerla, però no es pot tindre tot- Raimon ha fet un parell de comentaris que m’han fet reflexionar. Per una banda, ha fet veure la seua disconformitat amb la llei de la memòria històrica. Per una altra, ha recordat els seus anys d’escola com anys de desinformació, mentides i enganys continuats, de negació de cultura, llengua i història.

És cert que per a molts l’escola ha "desensenyat" en molts sentits. Però també és cert que les millors lliçons rarament es donen dins d’una aula.

Amb tot això, només puc dir-li una cosa: gràcies, mestre.

P.S.: Qui ja ho sap tot, que no vaja a escoltar-lo.

Càncer no és igual a mort (l’estat de salut de Fidel)

2

No entenc el guirigall dels últims dies arran les declaracions d’un metge sobre si Fidel Castro té o no té càncer.

Per una banda, no sé fins a quin punt és important saber quina malaltia específica pateix. Però el que em sorprén més és que tota la informació que s’ha donat es basa, sense dir-ho expressament, en l’assumpció de què si és càncer, té els dies comptats.

Això és incorrecte, i no sé per què els mitjans no ho aclareixen. Hi ha càncers que es curen. Molts. Moltíssims. Cada dia més. I la difussió d’aquestes informacions basades en prejudicis no ajuden gens a les persones que en pateixen, ni als que estan al seu costat.

Que quedi clar: càncer no és igual a mort.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Experiència para-normal al trenet de Dénia

2

Ahir vaig fer el recorregut sencer del trenet de la costa d’Alacant. Del Campello a Dénia, anada i tornada. Feia molts anys que no hi pujava al trenet. Ara alguns combois són nous, dels de tramvia, però encara en queden dels vells, que es tomben tant cap a un costat i cap a l’altre que fan por. Són uns 80 quilòmetres. Per carretera, menys d’una hora. Amb el trenet, dues hores i deu minuts.

A banda de comprovar, com ja em temia, que el trenet és un observatori privilegiat per contemplar la sobreexplotació urbanística de tota la costa (a prop de Calp és tan bèstia que la visió m’esmussa), i de descobrir una nova parada a Terra Mítica, l’experiència va ser molt agradable… fins i tot lingüísticament.

La gran majoria d’usuaris del trenet, si més no ahir, eren residents estrangers d’algun poble de la Marina (alta o baixa) que anaven a passar el dia a algun altre punt de la comarca. A la zona del trenet on jo vaig seure, la llengua que més s’escoltava era l’anglés (britànic). La resta de gent del meu voltant eren dues xiques adolescents, que parlaven en un valencià ple d’expressions genuïnes, i una jove eivissenca que anava a Dénia a agafar el ferri per passar les festes a sa casa.

El revisor, miraculosament, no només parlava valencià, sinó que era l’única llengua en què es dirigia als passatgers. Vaig somriure en veure’l adreçar-se al grup de jubilats britànics, i després em va fer l’ullet i em va confessar: "total, tampoc parlen ni paraula de castellà".

Castellà és el que no vaig escoltar en cap moment del trajecte, mentre passàvem estacions amb noms com coveta fumà, cala d’or, paradís, costera Pastor, cap negret o alqueries.

Per un moment, durant aquelles dues hores, va semblar que tot això era normal. I em va semblar tan bonic que vaig decidir prendre-m’ho com una mena de regal de nadal.

Pessebre gai al congrés italià

2

Dos membres del Partit Radical (el de l’Emma Bonino) han posat dues parelles gais al pessebre de la cambra de diputats italiana. En concret, eren dues Barbies abraçades, i dos Kens. Els conservadors no s’ho han pres gens bé i els han retirat immediatament, tot queixant-se del "sacrilegi" i aprofitant per defensar la "família tradicional".

Una llàstima, perquè trobe que la idea afegeix més realisme al pessebre. Perquè, haver-ne aleshores, segur que n’hi havia.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ha mort un geni dels dibuixos animats

0

Per a una fan dels dibuixos animats clàssics, la mort de Joseph Barbera (William Hanna ja va morir al 2001) és una notícia trista. El geni tenia 95 anys i, òbviament, ja no produïa noves joies audiovisuals per a infants, però la seua pèrdua toca l’animeta igualment.

Potser, però, arran la notícia alguns de les "noves generacions" tornaran a sentir parlar dels Flintstones/Picapedra, Scooby Doo, Tom i Jerry, els Supersònics, l’Ós Yogui, els Barrufets1, Jonny Quest, ‘Don Gato’, els Cotxes Esborrajats, Loopy de Loop… Tant de bo siga així.

(1) Ja sé que els barrufets són del belga Peyo, però Hanna & Barbera van fer la versió de dibuixos animats, que al capdavall és la que més els va popularitzar.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Els ianquis, en xifres

1

Ahir el New York Times va publicar un article sobre un estudi que han fet dels (nord-)americans, que compara resultats de les últimes dècades sobre els seus costums.

Segons això, en un quart de segle han multiplicat per deu el consum d’aigua embotellada, i han doblat el de xarop de fructosa (present als refrescos de cola, per exemple).

Ara sembla que passen huit hores i mitja diàries mirant la tele, connectats a internet, escoltant la ràdio, veient pel·lícules o llegint.

També diuen que el 6% dels homes i l’11% de les dones han tingut alguna relació homosexual.

Que voleu que us diga, jo he viscut any i mig a Nova York, i em sembla que cap d’aquestes dades no reflecten el que jo vaig conèixer. Clar, que Nova York és diferent.

Ara bé, l’estudi diu que al 1970 els estudiants que començaven la universitat aspiraven a donar un sentit filosòfic a les seues vides. Ara, l’objectiu personal més important és guanyar pasta.

Això sí que m’ho crec de totes totes.

Què vols de regal? (la pregunta de la setmana)

1

No sé com funciona en altres famílies, però en la meua, des que perds la innocència de creure que els Reis Mags són de veritat, passes a formar part d’un sistema regalador imparable. Pares regalen a filles, filles a pares, les germanes es fan regals entre elles, els pares fan regals als avis i els avis als néts (els néts als avis no, però no m’estranyaria que algú ho proposara un dia d’aquests).

Això, sumat al "tinc de tot" que tothom proclama, fa que les setmanes prèvies al nadal esdevinguen una mica estressants. Ningú sap què regalar a qui i la imaginació no dóna més de si. Per altra banda, si demanes alguna cosa concreta directament, es perd la gràcia perquè ja no hi ha "factor sorpresa".

Sé que per a enguany ja no estic a temps, però si algú ha trobat una manera de solucionar-ho (funcionaria un "amic invisible" a nivell familiar?), estaré agraïda de per vida si m’ho explica als comentaris.

P.S.: L’opció de passar el nadal a la Patagònia ja l’he pensada, però crec que no faria gens de gràcia a la resta d’implicats en l’assumpte.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ni honors d’estat ni dol oficial per Pinochet: això és una bona notícia

1

Anit, sopant amb un grup d’amigues, van destapar una ampolla de cava i van brindar per celebrar la mort de Pinochet. Jo no ho vaig fer. No podia fer-ho sabent que un dels més miserables assassins de la història havia mort tranquil·lament a un llit d’un hospital envoltat dels qui l’estimaven, sense haver arribat a entrar a un jutjat. I no podia deixar de contrastar mentalment aquesta mort amb la dels milers de persones que ho van fer torturades, aterrades i soles.

Ara, però, la sensació agredolça que em va suposar la notícia va fent-se més agradable al paladar: no tindrà cap honor com a cap d’estat (tot i que sí com a ex cap de l’exèrcit) i no hi ha dol oficial.

(De fet, m’ha vingut al cap que és injust que tinguem institucionalitzat això del dol, però no hi haja mai dies d’alegria i joia oficials).

P.S.1: Una nota que m’ha entristit és que per al New York Times la notícia ja no és la destacada del dia. I, de fet, el relat que en fa destaca els aldarulls i dóna preeminència als comentaris dels qui lamenten la pèrdua. En casos com aquest (i quan parla sobre Israel i Palestina) em fa mal tenir-lo com a diari de referència en tantes altres coses.

P.S.2: Als darrers anys he pogut conèixer diversos joves sud-americans que estudien a algun lloc d’Europa o als Estats Units. En bona part, doncs, són de famílies benestants. Em va fer por descobrir, per una banda, la ignorància que tenen molts d’ells sobre el passat recent del seu continent. Els pocs que sabien alguna cosa de Pinochet, el qualificaven de gran figura militar que va impedir l’expansió del comunisme, la versió "oficial" que els havien ensenyat a les escoles privades de les que mai no havien sortit. El pitjor no era que ho afirmaven amb la picardia cruel de qui sap que existeix una altra veritat, sinó que realment ho creien així. Molt trist.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Vueling ha eliminat el vol Barcelona-Alacant

4

La companyia Vueling, com totes, mira de fer gran rebombori quan inaugura un nou vol. I si es segueix la publicitat que fan, sembla que les destinacions a les que vola no paren de créixer.

Però en el cas d’Alacant, han eliminat el vol sense fer gens de soroll. Un dia, de sobte, al cercador de la seua web, el trajecte donava un missatge d’error. Ara, directament, l’han eliminat.

Quan el van posar en marxa, van dir que era un vol regular. Quan vaig detectar els primers errors, vaig cridar-los i em van dir que ho havien reconsiderat i el convertien en un vol "d’estiu" com el que fan a Eivissa, per exemple. Però Eivissa continua apareixent al cercador i, efectivament, si s’intenta comprar el bitllet, un missatge especifica que aquest trajecte no tornarà a funcionar fins el mes de juny. Alacant, com dic, ha deixat d’existir per a ells.

No em fot només que ara em torne a quedar en mans d’Iberia (amb els retards habituals), Spanair (amb preus abusius tot l’any) o l’Euromed (només apte per als que tenen molta paciència i res millor que fer que passar-se la vida al tren pregant que no ploga, no es trenque una catenària o alguna altra catàstrofe habitual). El que em fot més és la manera com ho han fet, i la desinformació que han anat oferint sobre el tema.

Per ofrenar noves glòries a Espanya (Puigcercós i la bandera)

11

A veure si ho he entés bé:

En el govern anterior, els dos consellers de governació d’ERC van retirar la bandera espanyola de la seu d’aquesta branca del govern. Maragall, que se sàpiga, no va dir res.

El conseller socialista la va tornar a posar. Ahir Puigcercós la va traure.

I hui Montilla li diu que d’això res, "que s’ha de complir la llei". I Puigcercós l’ha tornada a hissar.

A mi, així de cop, em venen al cap unes quantes preguntes:

– Haurem de viure moltes escenes com aquesta al llarg de la legislatura, amb ERC fent veure que s’atreveix a plantar cara i penedint-se a la primera de canvi?

– Si, com diu Montilla, "s’ha de complir sempre la llei", com és que per ser auxiliar administratiu de la Generalitat s’ha de tenir el nivell C de català i per ser president no?

– A com ens ix a tots l’hora de l’empleat que puja i baixa les banderes?

Ai, quina gràcia

2

A Canal 9 s’han confós i creuen que hui és el dia dels innocents. O de veritat esperen que algú es crega això?

LES NOVES TECNOLOGIES AL SERVICI (sic) DE LA LEGALITAT URBANÍSTICA
L’Institut cartogràfic valencià té un modern programa d’infrarojos per
a detectar des de l’aire totes les construccions il·legals. Les
fotografies poden servir per a demolir les cases il·legals, i per a
sancionar els infractors.

P.S.: Bé, sí, potser és veritat que han inventat l’estri ultramodern, però d’ací a què algú tinga intenció de gastar-lo… I no calen infrarojos, en fer-se una passejadeta per qualsevol poble localitzarien les il·legalitats a cabassos!

El pacte EUPV-Bloc vist per Canal 9

4

Només cal que valoreu què han destacat hui del pacte (he marcat algunes coses en blau). És un exemple impressionant de com intentar ficar-li la por al cos a l’electorat. Ni Goebbels seria tan bèstia.

Copiat fil per randa de la web de RTVV:

EUPV I EL BLOC PRESENTEN EL PROGRAMA ?COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ?
Els líders d’Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista Valencià han estat
junts hui a València i han valorat el seu acord preelectoral, que ahir
va criticar durament
el president dels populars valencians Francesc
Camps. El programa anomenat "Compromís pel País Valencià" aposta per un
estat republicà i pel reconeixement al dret a l’autodeterminació. També
rebutja els transvasaments i l’AVE. Pretén un canvi de govern que només
seria possible pactant amb els socialistes valencians.

CAMPS CRITICA L?ACORD ENTRE EUPV I EL BLOC
Francesc
Camps també s’ha referit al pacte entre Esquerra Unida i el Bloc. El
president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana denuncia que
este acord pretén canviar el model d’estat i paralitzaria el progrés de
la Comunitat Valenciana
. Ho ha dit a Madrid en la conferència política
del Partit Popular sobre el model d’Estat, on ha destacat que trencar
el principi de solidaritat atempta contra la Constitució i ataca
directament el model autonòmic. El president Camps ha inaugurat la
sessió d’este matí i ha lamentat que els socialistes valencians puguen
anar de la mà d’Esquerra Unida i el Bloc.