Hui faig 35 anys. Que es diu ràpid.
Supose que això significa que estic a mitjan camí entre la crisi dels 30 i la dels 40, però he decidit que estic farta de tant sentir parlar de crisis. Vitals, econòmiques o imaginades.
Que això són quatre dies, i ens cal aprofitar-los. I que pense seguir fent-ho com fins ara, o fins i tot encara més, a la meua manera.
I per molts i molts anys
que et puguem llegir
I per molts anys que pugues celebrar-ho.
Un b7.
Per molts anys de vida apòstata. I per molts anys de fer la teva desficiosament.
Coses de la vida, eres la segona persona a qui felicite hui per l’aniversari. L’altra és de casa.
Per molts anys, i a vore si faig sort i puc felicitar-te personalment el 21.
Molts d’anys des de Mallorca. Tot just comença allò encara més bo. Una actitud com la teva ja és el millor equipatge.
aixó de les crisis són tonteries. Jo tinc 42 i no he passat cap crisi. A més estic massa ocupat cuidant un nen de 5 anys per pensar en crisis. Els fills fan desaparaixer totes les crisis per a bé o per mal, no ho sé.
salut i felicitats
PD: a llíria diem carlotes i no safanòreis (no és un castellanisme?). A Palafrugell molts gent deia carrota (pot ser influència francesa?)