Des d'aquí

Un blog de Salvador Montalt

Un amic ha mort aquest matí

Un amic ha mort aquest matí. Un home que estimava la vida i perquè l’estimava, xalava cantant, passejant pels carrers, estant-se a la plaça, compartint taula amb els amics, saludant els coneguts, anant al cineclub…

Aquest mes de maig jo era a Canes i ja traginava aquell dolç però ostensible cansament de tantes setmanes de preparació del Festival i de farcides jornades festivaleres. Per telèfon, la meva dona em diu que s’ha trobat aquest i un altre amic a la plaça de la Barretina i l’han feta petar, tot prenent una beguda, i que la trobada ha estat una reivindicació del plaer -que ella i jo no ens regalàvem- d’estar-se allà, en un dels indrets no pas més bonics, però sí ben acollidors del nostre poble. Jo, des d’una terrassa al quart pis del Palau de Festivals, li dic a la meva dona que ens ho hem de plantejar, regalar-nos un descans compartit en el nostre massa intens ritme de vida i activitat, i que tinc moltes ganes de tornar a ser a casa i començar a anar a la plaça. D’aleshores ençà, molts dissabtes ens ho hem fet venir bé per decantar feines i obligacions -i jo, el blog- i passar per la plaça de la Barretina. En algunes ocasions hem coincidit amb l’amic i la xerrada ha estat amena i agradable, d’altres vegades hem gaudit només de la reconfortant sensació de seure tranquil·lament, pel gust de ser allà, acollint-nos al vitalista mestratge de l’Àngel.

Avui, aquest matí, l’Àngel ha mort a Terrassa i demà l’enterrarem al seu poble, Rubí. La malaltia, fulminant, se’ns l’ha endut. El trobarem a faltar, i tant que el trobarem a faltar; però cada vegada que vagi a la plaça, el cafè o el vermut o el que sigui que hi prengui, anirà per ell; cada estona de plaent estada allà, passejant pels carrers o escoltant un cant, serà en bona mesura gràcies a ell i xalant de la vida com feia ell, d’alguna manera serà present en tots nosaltres.

Havia pensat sempre que el tema “Tu viendras”, de Zbiegnew Preisner, pertanyent a la banda sonora de “La doble vida de Verònica”, de Krzysztof Kieslowski, voldria que sonés al funeral -quan fos- d’una persona molt propera a mi -els que em coneixeu, sabeu el meu diguem-ne vincle amb Kieslowski-. En la mort de l’Àngel, he decidit no “guardar-lo” per a aquella ocasió i, amb tota la bellesa del cant, penjar-lo al blog, en senyal de dol, de record i com a afirmació d’esperança.

Àngel, per tu! (Vulgueu clicar l’enllaç adjunt. Gràcies)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desdaqui | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent