Arran d’una mudança, fa uns quants anys em vaig desfer de tots els discos que tenia. Em va saber greu, perquè formaven part de la meva memòria; però no hi havia remei: no tenia ja reproductor de discos i, per altra banda, destraler com he estat sempre amb les agulles dels tocadiscos i amb els mateixos LP i singles, estaven ben picats, si no ratllats.
Un dels discos més gastats que tenia a casa era el ‘Canto general’, de Pablo Neruda, per Mikis Theodorakis: m’embalava. Aquí podem escoltar-lo sencer: