Setència del constitucional: Ja he penjat l’estelada
El cos m’ho demanava des d’ahir a la nit; però em vaig reprimir l’impuls. Quan tot apuntava ja a una sentència capaç fins i tot d’indignar el president Montilla, vaig sentir la necessitat de mostrar alguna mena de resposta, per gestual que fos, sense perdre de vista el seny que ens cal. Per a escriure’n alguna cosa, em calia un xic més de temps, per a pair-ho, pensar-hi amb una mínima perspectiva (ho he començat a fer avui, com podeu comprtovar). La bandera era, doncs, la meva primera manifestació; però quina: la senyera o l’estelada? M’agrada penjar la senyera al balcó, quan es tracta de circumstàncies que volen sumar. I solc penjar-hi l’estelada en circumstàncies d’aquelles que, per entendre’ns, els del PP també serien capaços de penjar la quatribarrada. El president Montilla ens va proposar la senyera i em va convèncer prou… però, si l’home estava tan indignat a quarts de nou del vespre, potser és que la magnitud de la tragèdia era més gran del que, en aquell moment semblava. Aquest matí, he tingut clar que, tot i que vull sumar i em nego a encarar-me als autonomistes, havia de penjar l’estelada.