Programació cultural estable
Fa dies que ho estic rumiant: des que en David Verdaguer va parlar, a Malgrat, a l’inici del pregó de Festa Major de Sant Roc 2024. De les moltes coses que va dir, em vaig quedar especialment amb la seva reclamació/reivindicació que s’estableixi una programació cultural estable al poble. I també em va confirmar el fet meravellós, a vegades paradoxal, que quan organitzes un acte cultural mai no saps ben bé el profit, el bé, les conseqüències que tindrà per a (potser no tots, a vegades només per a alguns o algú) dels espectadors/públic… Anem per parts.
Comencem per això darrer. Va explicar en David la importància que va tenir per a ell, en identificar la seva vocació d’actor, en encendre-li la passió pel Teatre, assistir de menut a una representació escènica que van portar a Malgrat els de Rialles. Dius ‘Rialles’? Però això no és/era per a ‘entretenir’ la canalla una estona del cap de setmana? Sí, però un ‘entreteniment’ profitós, dels que sembren i, si entre els espectadors troben algú com en David, és la revelació o hi ajuda. També va comentar la potència que va tenir per a ell que li oferissin de representar ‘la Ira’ en uns Pastorets: llarga és la llista d’actors catalans que han començat pels Pastorets i és que, ja veus, de ser un ‘entreteniment’ nadalenc per a la mainada (i els avis que hi fan d’acompanyants) a esdevenir tota una escola incipient en l’art escènic (consti que jo, que no soc gens de Teatre, no acabo de veure bé que, a moltes pel·lícules i sèries catalanes, els intèrprets sembla que segueixin fent Pastorets: sort que en David n’ha evolucionat i molt! -prova que els Pastorets no en tenen la culpa del que molts segueixen fent tota la vida-).
Cultura és conreu i oferir cultura al poble és elevar-ne l’esperit, sembrar en la gent, en tots nosaltres, encara que cadascú després en cull el que pot/vol/etc. I no saps mai, està ben vist, quan d’una iniciativa cultural concreta n’acabes traient fruit de debò. Mireu, quan era a la Junta del Cineclub Garbí, organitzàvem també unes sessions de cinema per als estudiants. Sessions en què, aprofitant la foscor de la sala, hi havia adolescents que llençaven avionets de paper contra la pantalla, cridaven… Francament, a mi em desanimava (això i la lluita amb les monges, sempre preocupades per si hi havia sexe o violència a les pel·lícules, o amb alguna associació de pares que no sé pas què hi veien d’estrany en el que oferíem…) i, a la curta o a la llarga, vaig desinteressar-me per a seguir-ho muntant. Doncs bé, al cap d’un temps vaig assabentar-me que uns quants joves que s’havien incorporat a les sessions regulars del cineclub ho van fer perquè havien descobert el cinema de qualitat en aquelles projeccions… que jo tenia per caòtiques. I és que no saps mai, quan n’acabaràs traient fruit de debò: per això és tan important sembrar!
Vet aquí la necessitat que a Malgrat hi hagi una programació cultural estable. Que de manera regular, al poble hi hagi oferta de cinema d’autor, de teatre (entre el de producció local i el forà que es faci venir), de dansa (i danses i sardanes), de música (clàssica, jazz, catalana, rock, etc. -actuacions d’artistes diversos, d’estils diferents, per a públics variats-)… que s’incentivi l’exposició (i creació) d’artistes, la lectura de llibres, etc. Una programació cultural estable és sembra. I és possible, combinant les temporades de tardor/hivern/primavera, les festes majors, les activitats d’estiu… Els festivals, festivalets i mostres són recursos bons, sobretot si s’integren en un continu d’oferta; però no pas si són bolets aïllats, que creixen en territori erm… És possible, una programació cultural estable, combinant les iniciatives de les entitats i artistes locals, les propostes municipals habituals i afegint-hi les activitats que calgui perquè a Malgrat es respiri això: cultura (que, insistim-hi, té a veure amb conrear).
És ben clar, tanmateix, que perquè hi hagi una programació cultural estable cal una infraestructura avinent. El Centre renovat ha de ser un primer pas, subsidiari i a la llarga complementari de la desitjada ‘Casa de Cultura’ / ‘Auditori’ / diguem-ne com vulgueu. I l’amfiteatre del Parc Francesc Macià, que es pugui cobrir, també hi ajudaria. (Vegeu Infraestructura cultural a Malgrat).
FOTO, de Vicens Tomàs: David Verdaguer