Neus…Bonet?
Quina grisor! Encara me’n recordo de com n’eren d’anodines les tardes de Catalunya Ràdio en mans del programa que feia Neus Bonet. Molt m’hauria de sorprendre perquè aportès una mica de brillantor als Matins de Catalunya Ràdio. La correcció vol que li donem l’oportunitat de demostrar el que pot aportar la seva vàlua professional; però els antecedents que tragina no em conviden gaire a concedir-la-hi, l’oportunitat.
Escric aquest petit article quan fa ben poc que me n’he assabentat, que Neus Bonet serà qui rellevarà Antoni Bassas. I aquesta mena de notícies volen estar amatents als comentaris que poden fer-ne els que hi entenen, en temes de la comunicació a casa nostra. Tanmateix, no em puc estar de deixar plantejats alguns aspectes que em ronden pel cap des que he sabut la notícia:
Primer.- És lleig que un càrrec directiu de l’emissora, com ella, passi a ocupar el lloc del professional a qui, de fet, han fet fora (posant-li les condicions perquè no pogués acceptar la renovació, amb una metodologia similar a la que Minobis va fer servir per treure’s de sobre Jordi Basté). És lleig perquè sembla allò de “tu fora, que m’hi poso jo”.
Segon.- Si no ha estat un abús de poder, què passa, que no han trobat qui volgués “rellevar” Bassas?
Tercer.- Atès que ella atresora una contrastada grisor, Albert Sáez va camí de fer el més gran ridícul professional, a més d’haver comès un gravíssim error polític (no partidari, dic “polític”, com a gestor de la cosa pública); ja que si prescindeix de Bassas per millorar l’audiència de Catalunya Ràdio i les diversitats…
Quart.- Ha estat nomenada, Neus Bonet, per “quota femenina”?
FINALMENT I AL MARGE DE LA QÜESTIÓ NEUS BONET, deixeu-me exposar el següent:
Jo em pregunto si quan es van desencallar els temes de la Corporació, em pregunto si no hi hagué un pacte concret entre ERC i PSC, de la mena: acceptem la Terribas a TV3, a canvi del coll d’en Bassas a Catalunya Ràdio. És a dir, en Carod i companyia, s’han venut en Bassas? Em semblaria greu i lamentable, perquè demostrarien un cop més una absoluta ineptitud política; de manera que em resisteixo a creure-ho. Però me’n reforça el dubte, la mena de reacció que han tingut els dirigents d’ERC davant l’actuació d’Oleguer Sarsanedas i Cia, de caràcter exclusivament polític (partidari), ja que no hi ha cap criteri professional ni empresarial, ni de cultura democràtica, que la justifiqui.